La pratenca Glòria Feu, actriu i dibuixant, de 88 anys, ha estat reconeguda darrerament amb el Premi Amiga del Prat, que atorga l’associació Amics d’El Prat.
Feu ha concedit una entrevista al magazín matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio, acompanyada del president d’honor d’Amics del Prat, Jordi Gili.
Jordi, quina ha estat la vinculació de la Glòria amb la ciutat?
J.G.: Sempre molt senzilla i generosa. Un dia, com a president d’Amics de la Sardana, li vaig demanar un dibuix per al cartell d’un aplec, un dibuix que hauria d’estar al local, però que el tinc jo a casa… Pel que fa al teatre, recordo que aquí a la pl. de la Vila, on ara volen obrir una nova cafeteria, hi havia un teatre, tronadet, on la Glòria hi va fer moltes obres. Al carrer Santiago Rusiñol hi havia el teatre Cervantes, on també hi va actuar, o al mateix Artesà. En altres circumstàncies, la Glòria hauria pogut ser una Montserrat Carulla. En més d’una ocasió ens ha recitat poemes als sopars d’Amics del Prat. Ens l’estimem molt.
Glòria, quan va començar a apropar-se al teatre?
G.F.: Ja vaig començar a l’escola, recitant La pubilleta, vam començar fent un teatre molt senzillet, com Blaiet, vailet. Més endavant, amb el director Pere Umbert vaig aprendre molt, després vaig començar a la Cervantes, també al teatre de la fàbrica de La Seda, on vaig fer La heredera, amb 19 anys.
J.G.: La Seda tenia el Grupo Cultural Recreativo de la Seda de Barcelona, que finançava l’equip de bàsquet, tenia una biblioteca per a treballadors i familiars i finançava moltes activitats culturals, de fotografia, etc. Tenia la seu on ara hi ha l’escola de la Seda.
Per tant, Glòria, anava encavalcant diferents companyies teatrals de la ciutat.
G.F.: Sí, també vaig fer teatre a Barcelona i em van donar algun premi. Fins i tot vaig anar a fer teatre a San Javier, a Múrcia, embarassada de vuit mesos. També vam anar a Festival de Teatre de Sitges, on vam guanyar el primer premi. Tot això amb el grup L’Estaca. Tot era molt amateur.
Crec que ara us heu tornat a ajuntar, almenys vosaltres dos i algú més, perquè esteu preparant El Cafè Nacional, que aviat el representareu.
J.G.: Això serà una lectura dramatitzada, sense escenificació. Hi ha un xicot, el Xavier, que mai en la seva vida ha fet teatre, i que ens ha sorprès a tots perquè ho fa molt bé i amb interès. Serà el 30 d’octubre a l’Ateneu Barcelonès.
Glòria, vostè també es dibuixant. Ens ha portat aquí fotos de molts retrats que ha fet. Com va començar?
G.F:: Vaig apuntar el meu fill a dibuix, a Torre Balcells, i al final també m’hi vaig quedar jo. Hi havia el Josep Mayol, el Joan Jordà… pintàvem allà dalt a les golfes. I després vam anar a l’Escola de Dibuix… el que més m’agradava era el dibuix, com el Jordà, que era dibuixant.
Són uns retrats molt bonics. De fet, fa un parell de setmanes la teníem per aquí perquè continua exposant, tot i que sí que ens va dir que ja no continua dibuixant, oi?
G.F.: Ja no. Amb aquesta malaltia que ens va venir, la covid, ens va partir per la meitat.
J. G.: La gent li encarregava retrats de la filla, de la mare… però baratet, eh?, deien.
Encara podem veure un dels seus quadres a l’exposició col·lectiva, que durarà encara un parell de setmanes. Moltes gràcies Glòria i Jordi per haver-nos acompanyat avui.
Tot seguit podeu escoltar l’entrevista radiofònica a Glòria Feu i Jordi Gili:
