El cantant Alfred García ha anunciat a les seves xarxes que actuarà dimarts vinent a l’estadi Lluís Companys amb motiu de la visita del Papa el 14 de juny, a Barcelona. I fa unes setmanes també vam saber que actuarà al Prat amb una actuació gratuïta a la Granja de la Ricarda amb motiu de la festa dels 150 anys d’Estrella Damm. Avui el magazín matinal de elprat.ràdio, el Planeta Prat, ha parlat amb ell per saber com està gaudint d’aquest moment tan dolç i també repassar el seu darrer disc, 'T'estimo es te quiero'. – Feia molt de temps que teníem ganes de parlar amb tu i la veritat és que ara estàs passant un moment molt dolç. Com has viscut aquesta proposta d’actuar davant del Papa, a l’estadi Lluís Companys? – Doncs ho visc amb molta il·lusió. Quan has dit el titular se m’han posat els pèls de punta, només de pensar que podem estar en un lloc tan emblemàtic com l’estadi Lluís Companys, on no he tocat mai. I, evidentment, per acompanyar i donar aquesta entrada a l’estadi per la vigília del Papa. Crec que és un Papa que pot aportar molt a la societat, ha posat un peu davant de l’altre amb la seva primera encíclica, i crec que té un recorregut semblant o fins i tot millor que el del Papa Francesc, amb el qual també hi vaig connectar molt. Poder tocar per ell serà un punt i a part de la meva carrera. I també actuar aquí al Prat, d’aquesta manera, en una celebració tan important com l’aniversari d’Estrella Damm, també és un punt i a part. Tornar després de molt temps a tocar al Prat, amb un esdeveniment tan multitudinari, crec que serà molt positiu. -Estàs en un moment just a punt d’aquestes dues coses tan emocionants. Com t’estàs preparant? – Estem de gira, així que portem una mica la inèrcia, però sí que són dos concerts molt diferents. Pel Prat estem preparant una cosa una mica més diferent, amb més marxa, perquè el nostre show és una mica acústic. Estem mesclant electrònica amb acústica, volem que la gent vagi i s’ho passi bé. I crec que aquest nou disc també dona per apostar més per una cosa més electropop, més “la rumba del segle XXI”, com diu el meu estimat Xavi Collado. Us ho donarem així, i espero que hi hagi molta gent; les entrades ja estan esgotades i nosaltres estem molt contents. – Molta gent del Prat té ganes de tornar-te a veure en un esdeveniment que serà gratuït i permetrà que molta gent s’hi pugui apropar, com va passar a Festa Major, en aquell concert que vas viure a la Renfe. Ara també ets un Alfred molt diferent, però suposo que també et ve molt de gust venir en aquest moment, més madur, d’una altra etapa. – Sí. El concert que vam fer a la Renfe, amb unes 13.000 persones, veníem d’una inèrcia de tot el recolzament del triomf a Eurovisió, d’OT i del primer disc. Ara venim sense totes aquestes coses a l’esquena, molt més lleugers, i d’un nou camí que hem construït des del zero. Crec que el moment és encara més dolç que llavors, perquè s’ha fet tot des de zero i, sense voler esborrar el passat, crec que és més positiu i més agraït. L’agafes amb molta més dolçor. Abans tenies molta més ajuda de monstres positius que t’acompanyaven, però sí, al final teníem tota la inèrcia d’Eurovisió, d’OT i del meu primer disc, que també estava pensat per tocar-se en grans places. Ara venim sense totes aquestes coses a l’esquena, molt més lleugers, i d’un nou camí que hem construït des del zero. –  Ara estàs gaudint d’aquest últim disc, que ha tingut molt reconeixement, ha estat el millor disc de l’any 2025, i també molt reconeixement a nivell de descàrregues i de compartir. Has estat la música que ha acompanyat moltíssims stories. Has donat amb la tecla amb aquest Te estimo, es te quiero? –  Crec que hem aconseguit emocionar amb Te estimo, es te quiero, que era el que buscàvem, sempre des del cor. I crec que estic en un moment en què la llengua també formarà part d’un canvi dins la meva carrera: m’estic enfocant cada vegada més en el català, sense deixar el castellà, però crec que ve una època en què les meves cançons seran pràcticament totes en català. No sé si és una primícia, però bàsicament és això. Te estimo, es te quiero ha sigut una sorpresa molt gran, hem aconseguit rècords a nivell català però també nacional. El disc va sortir fa un any, però fa dos anys que vam començar a treure’n els singles, i ha sigut un camí preciós. No et puc dir res dolent d’aquesta època. Hem fet una gira preciosa, les cançons han acompanyat naixements, casaments, la gent s’ha enamorat… La música és per acompanyar la vida de les persones, no només per entretenir. Crec que la música s’ha d’utilitzar per connectar amb nosaltres mateixos i reconèixer les nostres emocions, i per això l’idioma hi té molt a veure. Moltes persones creuen que parlar en una llengua cooficial com el català et limita, però jo crec que tot el contrari: aporta molt. El català és una llengua dolça, com han demostrat artistes com Joan Manuel Serrat.  Moltes persones creuen que parlar en una llengua cooficial com el català et limita, però jo crec que tot el contrari: aporta molt. -Parlaves també de reconnectar. Nosaltres hem començat amb una cançó que ens agrada molt perquè el videoclip està rodat a l’Artesà i perquè hi participa el Pepe García Vela, que és el teu tiet. Això també ens recorda la rumba actualitzada que has fet en aquest darrer disc. Com t’han ajudat la família i què ha significat per a tú que el Pepe participés en una cançó? –La meva família m’ha ajudat des del principi. El Pepe va ser qui em va ensenyar a tocar la guitarra i qui em va introduir no només a la rumba, sinó a la música llatina en general. Amb les seves bandes ha fet rumba, salsa, cúmbia, boleros, rancheres, cançons tradicionals, religioses… Tot això m’ha anat marcant el camí. La seva guitarra ha sigut una escola per a mi. D’alguna manera, això ha conduït a reconstruir un gènere oblidat com la rumba catalana, no només amb la música sinó també amb la llengua. Amb el meu tiet parlo castellà, és curiós, però la rumba té moltes grans cançons en català. Jo crec que la gràcia de cantar en català no la té una altra llengua, i això ha influït molt perquè jo compongués aquestes cançons i em retrobés amb la meva llengua materna. - Continuant amb la família, les últimes setmanes vam seguir també aquesta campanya una mica impactant que vas fer amb el tema de Mateo. Fins i tot el teu pare és tertulià nostre, i li vam preguntar si t’havíem de felicitar o no, però va intentar salvaguardar el teu secret. És veritat que vam treure que era un nou single. Qui és el Mateo i per què vas decidir jugar una mica amb l’expectativa de la gent? – Tothom parla dels límits de l’humor, però ningú parla dels límits del drama, del terror o de la tragicomèdia. Ha sigut una cosa una mica polèmica, però el que busca és la reacció de la gent a través de l’art. Tot és real, jo no m’he inventat res. Mai vaig dir que fos el meu fill; vaig dir que començava una nova època. El Mateo és el meu fillol, el meu nebot i l’estimo molt. Hem passat i seguim passant tardes increïbles. No només podia sortir una cançó; l’estimo com si fos un fill. Al final va sortir aquesta cançó, que potser formarà part del disc o no, però havia de sortir perquè és l’amor que sento per ell. Venia també de fer un disc molt dedicat a la família, i Mateo encaixava molt bé amb el que estava transmetent. La campanya ha anat molt bé i ens ho hem passat molt bé fent-la. Tot el material és real: fotografies de Mateo, presentat progressivament fins que ell representa el videoclip. Si no hagués tingut un paper actiu dins la representació del videoclip, hauria sigut més estrany. El Mateo és el meu fillol: no només podia sortir una cançó; l’estimo com si fos un fill. – Ha d’estar encantat que li facis una cançó. – Ell vol que en faci més, clar. Tot un disc del Mateo. Ara li haig de fer un disco. - De moment Mateo és l’últim tema que coneixem, però hem vist que estàs buscant com sona la cançó de l’estiu. Això comença a inquietar-te, almenys a les xarxes socials. Faràs algun llançament pròximament? – Sí, de fet jo sé com sona la cançó de l’estiu. Estem a punt de treure-la, així que no falta gaire. És una de les cançons més emocionants de la meva carrera i vull que us feu vostra aquesta cançó, que formi part del vostre estiu. L’he escrita tal com l’he viscuda, amb l’emoció d’un amor d’estiu i d’aquelles persones que t’acompanyen quan no saps el camí i t’escalfen com un sol de juny. Està a les vostres mans fer que sigui la cançó de l’estiu, però per mi i pels meus ja ho és. Entrevista completa a Alfred Garcia al 'Planeta Prat':