El Port de Barcelona ha construït una pantalla acústica i visual per protegir les zones de nidificació de gavina d’Audouin -anomenada també gavina corsa- i de corb marí establertes en l’illa del Molí, situada a prop de la desembocadura del riu Llobregat. La infraestructura, presentada amb la presència del president del Port de Barcelona, Damià Calvet, i del primer tinent d’alcalde d’urbanisme del Prat, Juan Pedro Pérez, forma part del futur complex ferroviari del Port, que inclou els nous accessos viaris i ferroviaris i la Terminal Logística i Intermodal. La pantalla, de 244 metres de llargada, està formada per plaques de formigó prefabricades, de 4,9 metres d’alçada i un gruix d’entre 25 i 65 centímetres. El formigó de les plaques està colorit i amb un relleu que conforma les paraules “Riu Llobregat”. L'obra ha tingut un cos d'1,2 milions d'euros. La construcció de la pantalla s’ha realitzat simultàniament a una actuació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en aquest mateix espai: l’acumulació de sediments aportats pel riu havia convertit l’illa en una península i l’ACA ha procedit a la seva retirada per tal que les aus tornin a percebre-la com una zona segura per a la nidificació. Damià Calvet i Juan Pedro Pérez durant la presentació de la pantalla.
Lluís Tejedor, alcalde del Prat de 1982 a 2019, ha estat avui als estudis del magazín matinal ‘Planeta Prat’ de elprat.ràdio després de rebre el reconeixement com a Fill Adoptiu del Prat, en un emotiu acte celebrat al Teatre L’Artesà i que poden recuperar a elprat.tv. «Et sents abromat, però, sobretot, sents un orgull extraordinari per la transversalitat del Prat, que hagin donat suport gent molt diversa i de totes les formes de pensar i de totes les edats», ha reconegut. De fet, l’entrevista ha tret la vessant més personal de Tejedor, qui novament ha posat en valor la figura de la seva dona, Graciela, durant els quasi quaranta anys d’alcaldia. «Als primers anys, quan encara no estava entrenat, cada estiu em posava malalt i havia d’anar a l’hospital després de la baixada de l’estrès. Ella ha estat la peça fonamental del meu equilibri», ha explicat Tejedor. «Empàtica, valenta, senzilla. I això la gent ho sap. Ves a saber a qui votava la ciutat del Prat. Aquí ho deixo», ha exclamat. «Ara intento compensar tot el temps que no hem tingut i estic al seu servei, faig les coses de casa, per cert, planxo molt bé, sóc un especialista i passegem molt». Referent del municipalisme En aquest sentit, Tejedor reconeix que ara valora molt «el silenci i el temps per llegir narrativa o novel·la negra i no informes i papers que s’emportava abans de deures els caps de setmana». Un temps que no ha tingut des de la seva dedicació pública a l’Ajuntament, on reconeix que «mai havia anat abans de ser alcalde per res, perquè els Ajuntaments no oferien res. No hi havia cap servei d’atenció a les persones; eren una màquina administrativa i la gent es buscava la vida». Quaranta anys després insisteix en la necessitat de tenir una mirada a mig i llarg termini en la construcció de les ciutats i en l’aposta per l’educació i la cultura: «Calen Ajuntaments que trobin el seu espai en un món que viu un canvi d’època a partir d’una economia especulativa i financera que genera molta desigualtat. El rol dels Ajuntaments ha de ser el de construir una base de consciència cívica diferent per a la ciutadania. Oferir els elements per ser una societat crítica», ha dit l’ex alcalde, considerats un dels màxims referents dels municipalisme. D’això i molts altres temes ha parlat a l’entrevista al Planeta Prat, que podeu recuperar íntegrament a continuació:
