Tot i els avenços en climatització, la calor a les aules continua afectant el benestar i el rendiment educatiu dels alumnes. L’ODS 4 (Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4) busca garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tothom. Promou l’accés a l’ensenyament des de la infància fi ns a l’educació superior. També impulsa l’aprenentatge al llarg de tota la vida. El seu objectiu és reduir desigualtats i millorar oportunitats mitjançant l’educació. La climatització dels centres educatius s’ha convertit en una qüestió prioritària a El Prat de Llobregat davant l’augment de les temperatures i els efectes del canvi climàtic. Aquest fenomen afecta el confort a les aules, però també el rendiment acadèmic, la salut i el benestar de l’alumnat i del professorat, relacionant-se amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4, que promou una educació de qualitat en entorns adequats. L’increment de les temperatures extremes ha fet que aquesta problemàtica sigui cada vegada més present en el debat educatiu i ambiental del municipi. Inversió d'1,5 milions d'euros Durant els mesos de calor, moltes escoles registren temperatures elevades que dificulten la concentració i poden provocar incomoditat o problemes de salut, especialment en infants petits. Per fer front a aquesta situació, l’Ajuntament ha impulsat el Pla Clima Escoles, amb una inversió d’1,5 milions d’euros per millorar el confort tèrmic als centres educatius. Aquest pla representa una aposta per adaptar les escoles a les necessitats actuals i futures derivades del canvi climàtic. Aquest pla inclou mesures com climatització d’espais interiors, instal·lació de tendals i zones d’ombra, millores en l’aïllament dels edifi cis, creació de refugis climàtics i renaturalització dels patis escolars. Aquestes actuacions redueixen la calor i fan les escoles més sostenibles i saludables. També s’està treballant en la instal·lació de sistemes de ventilació més efi cients i en la incorporació progressiva d’energies renovables per reduir el consum energètic i l’impacte ambiental dels centres educatius. Aquestes mesures també contribueixen a reduir la despesa energètica i a promoure models d’escola més sostenibles. Renaturalització de patis La renaturalització dels patis és especialment positiva perquè transforma espais asfaltats en zones verdes que afavoreixen el joc, la convivència i el benestar. A més, aquestes actuacions fomenten l’efi ciència energètica i l’adaptació al canvi climàtic. També contribueixen a crear espais educatius més agradables i adequats per al desenvolupament dels infants. Aquests espais verds també poden utilitzar-se com a recursos pedagògics, permetent treballar continguts de ciències naturals, sostenibilitat i medi ambient de manera pràctica i vivencial. Un altre aspecte important és que aquestes millores no només benefi cien l’alumnat, sinó tota la comunitat educativa. Professorat i famílies també valoren disposar de centres més preparats davant les altes temperatures. A més, la participació de la comunitat educativa pot ajudar a impulsar noves propostes i millores per adaptar cada escola a les seves necessitats. També es promou la implicació de l’alumnat en projectes ambientals i de sostenibilitat per fomentar la consciència ecològica des de petits. Tot i els avenços, encara hi ha reptes com climatitzar totes les aules i ampliar recursos. Per això, adaptar les escoles al canvi climàtic és una inversió en salut, educació i futur per a tota la comunitat d’El Prat. A llarg termini, es preveu continuar ampliant aquestes actuacions per garantir centres educatius resilients i preparats per a les condicions climàtiques del futur. ENTREVISTAMónica Rodríguez, cap d'estudis de l'Institut Estany de la Ricarda "La calor redueix la concentració, augmenta el cansament i pot provocar malestar o marejos" D'on prové el fi nançament per a les actuacions de climatització dels centres educatius?Els centres educatius tenen un pressupost del Govern de la Generalitat de Catalunya. Quan no és sufi cient, la Generalitat pot assumir les actuacions extra, com la climatització. També, puntualment, poden col·laborar ajuntaments, l’Estat o la UE amb ajudes per millorar l’efi ciència energètica. Per què és difícil climatitzar totes les aules dels instituts i escoles?És complicat perquè molts centres tenen edificis antics i sistemes de climatització poc eficients o obsolets. A més, les ampliacions no sempre han anat acompanyades de millores en el sistema. El cost d’instal·lació i manteniment també fa que les millores es facin a poc a poc. A l’estiu, la situació s’agreuja, tot i mesures com la distribució de ventiladors. Com afecta la calor extrema el rendiment acadèmic i la igualtat entre alumnes?La calor redueix la concentració, augmenta el cansament i pot provocar malestar o marejos. Això empitjora el rendiment. A més, crea desigualtats, ja que no tots els centres ni alumnes tenen les mateixes condicions per suportar altes temperatures. Quines mesures futures es podrien aplicar per adaptar millor els centres al canvi climàtic?Es poden adaptar horaris en èpoques de calor i millorar l’efi ciència energètica dels edifi cis amb aïllament, ventilació i sistemes sostenibles. També es poden crear espais d’ombra o aules exteriors, però moltes d’aquestes mesures requereixen inversió pública. Els serveis relacionats amb la problemàtica:- Totes les escoles i els instituts del Prat de Llobregat. Com per exemple l’Escola del Parc, l’Institut Escola Pepa Colomer… - Servei Educatiu del Prat de Llobregat→dona suport als centres, professors i alumnes- Ajuntament del Prat de Llobregat → impulsa el Pla Clima Escoles- Generalitat de Catalunya (Educació) → responsable de molts edifi cis i inversions Aroa García
Javier Lorente no ha pogut classificar-se per a les semifinals dels 400m tanques de l'Europeu d'Atletisme de Birmingham. L'atleta pratenc ha participat en la 3a sèrie de la ronda 1, on ha assolit la cinquena posició, dilucidada en foto finish respecte Julien Bonvin, qui finalment ha estat quart. En unes sèries on es classificaven els 13 millors temps de les 3 curses disputades, Javier Lorente ha aconseguit el 18è millor crono amb un temps de 50:50, a poc més de mig segon del temps de tall, marcat pel danès Monneret. Satisfet amb la feina realitzada Malgrat no haver aconseguit superar la primera frase, Javier Lorente s'ha mostrat orgullós del recorregut realitzat per arribar a debutar a un campionat d'Europa i d'una gran temporada, on ha aconseguit batre el rècord català (49:19) amb un registre que també és el cinquè millor temps històric a Espanya. En declaracions a RTVE i a Carrer Lliure només acabar la cursa, el pratenc ha reconegut que no s'ha acabat de trobar amb la velocitat necessària en cap moment de la cursa, així com ha detallat els problemes físics que han alterat el seu calendari i la seva preparació durant les setmanes prèvies.