El magazín matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio ha entrevistat l’escriptor i professor pratenc Cristian Olivé sobre el seu canvi d’opinió respecte de l’ús de pantalles a les aules. Podeu escoltar l’entrevista tot seguit o bé llegir-ne un extracte a continuació:
Escolteu l’entrevista
Cristian, fa anys defensaves implementar les noves tecnologies a l’aula i darrerament t’hem vist en una entrevista on parlaves que potser el tema de la intel·ligència artificial (IA) estava desquadrant els teus esquemes d’aprenentatge i que no t’estava agradant. Què ha canviat?
Pel que fa a la IA, al curs passat els docents ja començàvem a veure cada vegada més treballs parcial o completament elaborats per una intel·ligència no humana. El que sí que hem observat durant aquest curs, i per mi ha estat una gran preocupació, també com a professor de llengua, ha estat que un percentatge altíssim de treballs que lliuraven els estudiants no els havien fet ells. I el gran problema és que en molts casos no ho podíem demostrar, i ha estat molt frustrant. Continuo defensant que l’educació ha de ser atractiva, ha de tenir un valor útil per la teva vida, que sigui una activitat complexa, que et faci pensar, que et faci investigar, que et faci replantejar les coses i que potser a partir de tot allò que tu has après ho apliquis en algun context. Però el que hem anat observant darrerament és que gairebé totes les activitats que jo feia fins ara que implicaven tota aquesta recerca, tot aquest refer les idees que potser teníem preconcebudes, ara li demanes a una màquina i t’ho fa. Per tant, es perd tot això que abans formava part de l’aprenentatge i que feia créixer la capacitat cognitiva d’una persona.
«He detectat que un alt percentatge dels treballs que lliuraven els estudiants no els havien fet ells»
Aquestes mateixes activitats que feies fa cinc anys, ara mateix ja no tenen aquests aprenentatges?
No totes en funcionen, ara. Per exemple, ara estem tenint una conversa i tu has planificat i pensat una sèrie de preguntes, has investigat sobre el tema… Això és el que jo demano als meus estudiants, però veig que ho fan amb la IA, perquè la meva experiència em diu que aquell treball no l’ha fet un adolescent. I a mi això em preocupa, perquè la IA mata la creativitat i el pensament. En una aula de secundària els has d’obrir la ment, despertar la inquietud, la curiositat, i tot això s’està perdent. I penso que així els alumnes perden moltes oportunitats.
«En una aula de secundària els has d’obrir la ment, despertar la inquietud, la curiositat, i tot això s’està perdent»
Com afecta això a l’aprenentatge de la llengua, tu que n’ets professor?
Jo el que vull és que els meus estudiants tinguin una bona comprensió lectora, que sàpiguen comunicar-se, que entenguin el funcionament de la llengua. Jo ara m’he de conformar amb textos més petits, de vuit línies, que hagin fet a la classe davant meu per tenir la certesa que allò ho han fet ells
Abans, per fer un treball llarg, havies de fer resums, entendre el text…
Això mateix. En allò hi havia aprenentatge. Seleccionaves allò més important. Però ara t’ho fa una màquina. I aquí entrem en el món dels algorismes i els interessos que hi ha darrere d’aquestes intel·ligències artificials.
Suposo que t’has trobat amb errades flagrants que ha fet la IA.
Sí, sí, sí. Crec que la IA als professors ens ha despertat la desconfiança cap els treballs dels estudiants, que abans no en teníem tanta.
«La IA ha despertat en els professors una desconfiança cap als estudiants que abans no teniem»
Volia preguntar-te també per la concentració. Ens costa agafar llibres densos, si llegim, que sigui una novel·la curteta i que passi ràpid. Si mirem una pel·li, de vegades la veiem en dos cops perquè no som capaços de mantenir aquesta tensió més d’una hora. Això, a l’alumnat també li passa? Ho estàs notant?
Això fa temps que ho detectem. Pensa que ara estem acostumats a passar cada 10 segons una imatge i la nostra ment s’ha acostumat a funcionar d’aquesta forma. És veritat que cada vegada hi ha més docents, entre els quals jo m’incloc, que hem hagut de fer una reflexió de coses que abans havíem dit i que ara veiem de manera diferent. Això ja m’ha costat en algun cas algun disgust. Però jo sóc docent i sempre defenso el que crec que és el millor que poden tenir els meus estudiants. També quan defensava les pantalles era perquè tenia al darrere també un estudi científic que deia que s’havien d’ensenyar perquè eren l’eina del futur. Bé, doncs ara jo penso que és una eina que distreu, que ens dona molts maldecaps, i crec que cada vegada s’hauria de reduir més l’ús de pantalles, no al 100 %, però sí reduir-les i apostar per una feina més de paper i llapis. A la meva vida estic tornant més al paper, per planificar, per reestructurar-me. Crec que és important defensar les coses amb valentia, però també fer un pas enrere quan veus que no són com havies pensat.
«Crec que cada vegada s’hauria de reduir més l’ús de pantalles a les aules»
Vosaltres, com a professorat, tampoc no rebeu formacions en xarxes socials ni en IA, oi?
Jo sempre he defensat la formació permanent entre els docents, crec que és necessària perquè els mons canvien, però és que ara mateix, en sis mesos, la IA ha canviat molt. És que no és la mateixa IA, no són els mateixos vídeos que ens colaven fa mig any que els que ens colen ara. No són els mateixos textos que ens creava la IA fa un any que els que ens crea ara. És a dir, és necessària la formació, però ara mateix jo com a docent no sabria on hauria de formar-me. Evidentment, des de les institucions cal una regulació, no sé si la prohibició és la paraula, perquè és impossible ara mateix, perquè aquesta eina que és tan perillosa ja està disponible des de tots els ordinadors. Per tant, crec que la prohibició ja no seria la fórmula, però sí regular, com estan fent alguns països, regular xarxes socials cap a menors. Crec que caldria imposar sancions a les grans empreses que són les que estan al darrere de tota aquesta infraestructura, que al final estan canviant realment les regles del joc, no només en l’educació, sinó en tots els àmbits. I estem veient també cada vegada més sectors que estaven molt consolidats i que eren molt necessaris, per exemple el periodisme, que estan callant perquè hi ha una IA que ho fa per ells. I, per tant, és bastant perillós.
«Cal que les institucions regulin la IA i l’accés dels menors a les xarxes socials»
Com a famílies, Cristian, com encarem aquesta problemàtica?
Jo crec que ara mateix ja s’està en un consens que com més s’allargui el moment d’accedir a les xarxes socials, potser als 15 anys, millor. I perquè les famílies no se sentin soles ha de ser una cosa generalitzada, perquè la pressió del grup és molt forta. A les escoles, en aquest curs ja no hi havia possibilitat de treballar amb telèfons mòbils. Va ser una decisió molt valenta i amb la qual jo he estat d’acord des del primer moment. Per tant, si es prohibeix l’accés a les xarxes socials als menors hauria de ser una decisió de consens, perquè al final és el que tots volem, el millor per als joves, i que puguin créixer sense elements externs perillosos que puguin perjudicar el seu procés d’aprenentatge.
Isa Gonzalo Isla
