El celler pratenc Cal Pere Tarrida ha rebut recentment el premi Vinari a la Millor Vermuteria de Catalunya de 2026. El magazine matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio n’ha parlat amb els responsables de l’establiment, Jofre i Jordina Tarrida. Podeu escoltar l’entrevista tot seguit o bé llegir-ne un extracte a continuació.
Què suposa per a vosaltres aquest premi?
Jordina: Ens fa especial il·lusió perquè és un premi per votació popular. Ens anima a continuar fent la feina que venim fent.
Us van votar més de 4.500 persones!
Jordina: Sí, quan ho vaig veure vaig quedar bastant esglaiada, no m’esperava que haguéssim rebut tants vots de la gent.
Jofre: Vam tenir un 48 % dels vots d’entre els 5 finalistes.
Al Prat ja sou una referència, però això us consolida a nivell català. La vostra clientela també ve de fora de la ciutat?
Jofre: Tenim una clientela molt variada, del Prat i de fora.
Jordina: També ens ve gent que ens vol conèixer, perquè els ho han recomanat, o han llegit en articles o a les xarxes socials. Venen sobretot per les anxoves i el vermut, que es la nostra especialitat. I també pel celler. Quan els l’ensenyem, la gent es queda molt sorpresa.
Jofre: Al celler tenim 500 metres quadrats de vins. Quan baixen, al·lucinen.
El celler li ensenyeu a tothom qui ho demana?
Jordina: Sí, sempre que hi hagi poca gent, perquè hem de baixar nosaltres acompanyant al client, ja que hi ha ampolles delicades…
Jofre: El celler forma part de la botiga. Allà hi ha poca llum, poc soroll i una temperatura constant durant tot l’any, només varia entre un grau i mig en sis mesos, que és molt poc. Hi ha un pou, que li dona un 75 % d’humitat a l’ambient. Tenim deshumidificadors, que eviten que la humitat superi aquest percentatge.
Jordina: El celler el vam fer als anys 80.
Quantes referències de vins teniu ara mateix a la botiga?
Jofre: Entre vins, destil·lats i caves, entre 3.300 i 3.400.
Per què en teniu tantes? La gent demana tanta varietat, tan coneix el món del vi?
Jofre: En tenim tantes perquè portem 102 anys de negoci. Mica en mica vas adquirint productes, augmentant la varietat, i al final tens una quantitat immensa.
Quina és l’ampolla més especial per a vosaltres?
Jofre: Tenim cinc ampolles de l’any 1924.
Jordina: Tenim moltes de col·lecció, d’anys enrere. Hi ha gent que ens les demana perquè tenen un valor sentimental, o perquè volen celebrar un aniversari o alguna data especial.
Jofre: O de l’any que van néixer, per exemple.
Jordina: Però també tenim clientela que ens ve a buscar anyades concretes, perquè els agrada aquella collita, o els vins antics.
Si entra a la botiga algú que no entén de vins, com l’ateneu?
Jofre: Normalment li preguntem si el vol blanc o negre, quin preu vol gastar-se, amb quin menjar se’l beuran…
Això del vi blanc per al peixi el negre per a la carn, ha passat ja a la història?
Jofre: Jo penso que sí, per a mi és una llegenda. Hi ha vins blancs amb criança que poden anar molt bé amb la carn. I hi ha vins negres joves, molt suaus, que poden anar molt bé amb el peix.
Quines són les diferències entre criança, reserva i gran reserva?
Jofre: El temps que ha passat en barrica i en ampolla. El criança són 12 i 12 anys; el reserva 24 i 36; i el gran reserva 36 i 48, diria.
Quins horaris teniu d’obertura de la botiga?
Jordina: Els dies de cada dia, de dos quarts de nou del dematí fins a les tres, i després de les cinc fins a dos quarts de nou del vespre. El dimarts a la tarda tenim tancat. I el dissabte i diumenge fins a les 3 de la tarda.
Són molts hores, és una feina sacrificada.
Jofre: Sí, però ho fem amb passió. Pensa que hem nascut en un celler i hem corregut entre botes.
Teniu alguns plans de futur?
Jordina: De moment, quedar-nos tal com estem. A més, som només el Jofre i jo, no tenim gent que ens ajudi.
Per què és tan especial el vermut Tarrida? Perquè hi ha molts altres establiments que també el serveixen.
Jofre: Molt fàcil. Una bota de 12.500 litres, on estan totes les mares de fa més de 80 anys. Aquest és el secret. No hi ha un altre. És aquest.
Jordina: I també la manera de servir-lo. Nosaltres tenim el nostre gotet, no hi afegim res, ni gel ni sifó.
I de les anxoves, quin és el secret?
Jordina: La matèria primera és el més important. I el temps de curació, i que estiguin ben netes, sense cap espineta ni pèl. De tota la vida que hem treballat amb el mateix proveïdor, que pesca tant al Mediterrani com al Cantàbric. I ens porta les peces més grans, per això tenen aquesta carnositat i aquest sabor tan únic. Amb el pescador tenim un tracte de mà, res per escrit. Això ja ve del nostre avi.
Jofre: Les nostres anxoves les preparem a mà i són molt apreciades, perquè no són salades i no tenen espines. Les curem nosaltres artesanalment.
Com porteu treballar junts, sent germans?
Jofre: Crec que ens complementem, perquè som dos caràcters diferents.
Tu, Jofre, també has rebut el reconeixement del Nas d’Or, un dels màxims reconeixements com a sommelier a nivell estatal. Això s’entrena?
Jofre: No, no m’entreno. La pròpia feina fa que tinguis com un registre. També em documento, llegeixo. I sempre estic tastant, clar.
També organitzeu tastos a la botiga, oi? Com ens hi podem apuntar?
Jordina: Nosaltres enviem correus i quan arribem a les 50 inscripcions ja parem. Tastem cinc vins.
Jofre: Jo ahir, per exemple, vaig estar al Penedès i a la meva taula en vam tastar uns 60.
Isa Gonzalo Isla
