“Dissabte a la Cova del Foc celebrarem el 30è aniversari dels Músics de Diables del Prat”

Entrevista a Quique Mecinas, cap de la colla de Músics de Diables del Prat, i altres membres del grup
Divendres, 3 juliol 2026 · 09:25 hores ActualitatCulturaCultura popular

Quique Mecinas, a l'esquerra del tot, durant l'entrevista a elprat.ràdio, amb Joel Rodríguez, Àlex Vecina i Miqui.

Actualitat
Cultura
Cultura popular

Els Músics de Diables del Prat celebren enguany el 30è aniversari. Durant tots aquests anys han mantingut un nivell altíssim, guanyant moltíssims certàmens. El magazín matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio n’ha parlat amb el cap de colla, Quique Mecinas, i altres membres del grup. Podeu escoltar l’entrevista tot seguit o bé llegir-ne un extracte a continuació:

Quique, com va començar tot plegat?
La Colla de Diables neix l’any 83, després el Pollo l’any 91 i després, clar, tota la gent de la colla comença a tenir fills, a tenir ganes d’anar als diables i als correfocs amb el fills, i aleshores es crea la colla infantil. I amb la colla infantil sorgeixen els músics.

Fins a aquell moment, no hi havia músics que acompanyessin els diables?
Si, Diables tenien els seus músics, però es van anar fent grans, i vam quedar nosaltres, els músics de la colla infantil, que vam passar a acompanyar totes les colles. Vaig quedar jo amb nou nens, portant el Polo, els diables adults, els diables infantils..

Com heu anat combinant els músics que eren nens i ara són adults, amb les noves incorporacions?
Això és el més difícil. Amb els nou que vaig començar vam durar bastant de temps. Amb el temps s’hi van incorporar un quants junts, millor així que no pas d’un en un. Se’ls van donant classes a part, fins que ja van agafant el recorregut, i ja al carrer és on aprenen més.

Feu assajos setmanals? Com treballeu?
Sí, cada setmana, cada setmana. Els dissabtes ens veiem pel matí, després toquem el vermut i cada setmana fem una hora i escaig d’ensenyament. Si no, no sortiria el suc que li traiem a la música. Vull destacar que la banda és intergeneracional, tenim des de nens de 14 anys fins a homes de 80. I malgrat la diferència d’edat es creua un ambient força sa i d’equip.

«Tenim des de nens de 14 anys fins a homes de 80»

Aquí tenim amb nosaltres alguns d’aquest joves que formen part de la banda, com el Joel Rodríguez. Quan vas començar a tocar?
Fa un any i mig, més o menys. M’agradaven molt els tambors i els diables i  vaig insistir els meus pares, i ho vaig aconseguir.

Com ha anat aquest any i mig?
M’ho he passat molt bé, he après molt, perquè són temes que són complicats, però olt divertits. I sobretot a les festes majors, a les actuacions, m’ho passo molt bé.

Sabies tocar, abans?
Sí, alguna cosa, perquè toco la caixa amb els gegants, però és molt diferent.

Saludem també l’Àlex Vecina, responsable de comunicació a la Junta de Diables i també músic de la colla. Quant de temps portes tocant?
Aquest any en farà quatre. Abans feia música a l’Escola d’Arts en Viu, però no era una percussió que m’acabés d’agradar. I vaig apuntar-me als músics de Diables perquè ja els escoltava de petit. Són dos mons diferents.

Com és la vostra relació amb el foc? Perquè alguns també sou diables, com és el cas del Miguel Ángel López, Miqui, que és el secretari de la colla. Com és la teva relació amb els músics?
Bona, ja s’ha demostrat, porten 30 anys a la casa, i són el 50 % de l’actuació, formen part de la colla, evidentment, són diables exactament igual. Ells toquen un tabal o una caixa i nosaltres tirem el foc. No són una entitat diferent. Hi ha grups de diables que no porten música, però nosaltres tenim la sort que tenim no només un, sinó bastants grups.

Es dona el cas que un músic passa a ser diable i a l’inrevés?
Sí, jo mateix. De fet, ara estic a les dues colles. Vaig començar com a diable, i ho compagino com puc, però els músics fan moltes més actuacions que els diables.

Quique, quins són els grans moments que destacaries d’aquests 30 anys?
N’hi ha diversos… Per exemple, que hem publicat tres àlbums, que hem estat diverses vegades primer i segon premi al Concurs de Percussió de Barcelona, que hem inaugurat la fàbrica Moritz a Lleida, que hem tocat amb Xarop de Canya a Campdevànol… Una ocasió molt maca va ser tocar al Palau de la Música. També quan ens van escollir com a animadors oficials dels Mundials de Natació de Barcelona. També recordem molt el pregó de Festa Major del Prat, que va quedar molt maco, encenent la Papota i tots els músics tocant a la vegada.

Aquest cap de setmana teniu activitats importants, oi?
Sí, una tabalada que organitza els tabals del Pollo i la Cova del Foc, al parc del Fondo d’en Peixo. És la nostra festa gran, als músics se’ns donarà més protagonisme per celebrar el nostre 30è aniversari, i també al Pollo, que en fa 35.

Isa Gonzalo Isla