La doctora pratenca Yolanda Fortuño, cap de la secció de Dermatologia de l’Hospital de Viladecans i amb consulta pròpia al Prat farà aquesta tarda una xerrada al Centre Cívic Palmira Domènech sobre la cura de la pell i l’exposició al sol. El magazine matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio li ha fet una entrevista que podeu escoltar tot seguit o bé llegir-ne un extracte a continuació:
Com afecta l’estiu a la nostra pell?
La radiació solar és una radiació física, i com a tal és acumulativa, de la mateixa manera que l’energia nuclear és una radiació física que impacta en la salut. Tota la radiació solar que ens arriba des de petits fins a l’etapa adulta va sumant a la nostra pell. La nostra pell és com si tingués un abonament de 10 viatges del metro, i si de petit els gastes tots, ja no et queda cap per a l’etapa adulta. Hem de pensar que el sol es va acumulant dia a dia.
«Tota la radiació solar que ens arriba des de petits és acumulativa, va sumant»
Si ens exposem al sol duran tot l’any, a l’estiu ens podem estalviar la crema solar perquè la pell ja estarà preparada?
No, realment no. Molts influencers parlen del callo solar, o durícia solar, d’anar preparant la pell. Això no és així, perquè la radiació ultraviolada es va acumulant, va arribant a les capes més profundes de la pell i va impactant contra el nucli de les nostres cèl·lules i va fent petites lesions a l’ADN. El nostre organisme s’encarrega d’anar-les reparant, però si sobreexposem l’organisme a una radiació sense protecció arriba un punt que no té capacitat de reparació. Aleshores acaba fent una mutació i apareix el càncer de pell. La melanina sí que pot contrarestar els rajos ultraviolats B, però no els A, que són els problemàtics que acaben provocant càncer de pell. Això està demostradíssim, per molt que diguin els influencers.
«La melanina sí que ens pot contrarestar els rajos ultraviolats B, però no els A, que són els problemàtics»
Però si ens tapem o posem crema solar, no perdem capacitat de sintetitzar vitamina D?
No. Realment, la vitamina D, la fabriquem a la pell. La manera de mesurar-la és a l’estiu, perquè a l’hivern solem tenir nivells més baixets. Està demostrat que exposant els avantbraços, o del genoll en avall, 15 minuts al dia a l’hivern i 10 a l’estiu, a partir de les sis de la tarda, és suficient per a sintetitzar la vitamina D. No cal exposar tot el cos ni estar-s’hi molt de temps.
«Exposar els avantbraços o les cames de genoll en avall, 10 minuts a l’estiu a partir de les sis de la tarda, és suficient per a sintetitzar la vitamina D»
Quina hauria de ser la nostra rutina diària?
La radiació solar no és la mateixa a l’estiu que a l’hivern. La protecció s’ha de posar a partir del mes d’abril fins al mes d’octubre. Cal posar-la 30 minuts abans d’anar al sol, i repetir-a cada dues o tres hores, sobretot si s’ha de fer esport a l’aire lliure o estar molta estona al carrer. A l’hivern, si anem a esquiar, a l’alta muntanya la radiació també és molt alta.
«La crema solar cal posar-la 30 minuts abans d’anar al sol i repetir-ho cada dues o tres hores»
Quin tipus de protecció és la més adient?
Actualment, que tenim la capa d’ozó cada cop més fineta, recomano protecció 50 a tothom. Perquè de vegades no l’apliquem com cal, o hi posem una capa molt fineta.
Podem gaudir de platja tenint cura de la nostra pell? O són dues coses incompatibles?
Podem gaudir sense problemes si seguim els consells que acabo de dir. Ara bé, un bebè, abans dels sis mesos, no se’l pot exposar directament al sol, ni amb filtre solar. I del sis mesos als tres anys, amb molta cura, i a partir de les sis de la tarda o a primera hora del matí. En general, per estar a l’aire lliure, recomanem evitar la franja entre les 12 del migdia i les quatre de la tarda.
«Un bebè, abans dels sis mesos, no se’l pot exposar directament al sol, ni amb filtre solar»
La roba especial de protecció solar és efectiva?
Sí, ara tenim una roba que ha passat controls de qualitat i que és fantàstica, sobretot per als nens petits. L’ideal és combinar la crema solar, la roba, el para-sol…
Quina diferència hi ha entre els fotoprotectors físics, els químics, els minerals…?
ÇBàsicament hi ha dos grups. Els físics o minerals, que el que fan és com un efecte de pantalla de reflexió, de manera que els rajos de sol reboten. No generen reaccions al·lèrgiques i estan indicats per a nens petits i persones amb pell atòpica o sensible. Abans deixaven màscares blanques difícils d’estendre, però cada cop són més agradables de posar. D’altra banda, els protectors químics funcionen absorbint la radiació perquè no penetri a la pell. Amb això hi ha també molt rebombori, amb el tema dels disruptors endocrins, la cancinogènesi… Però han passat molts estudis i no està demostrat que siguin perjudicials, es poden fer servir tranquil·lament. Per a mi, un protector solar és un fàrmac, és un medicament més, i això no es pot comprar al súper, cal comprar-lo a la farmàcia, qualsevol marca de farmàcia serveix.
«Un potector solar no s’ha de comprar al supermercat, sinó a la farmàcia»
Hi ha diversos tipus de càncer de pell?
Bàsicament hi ha dos grups. D’una banda el melanoma, que és la piga que es transforma en càncer. El melanoma acostuma a ser una piga fosca o, bé, amb diferents colors de creixement, ràpid i irregular. Hem de vigilar les pigues que no són rodones, sinó irregulars, que tenen les vores desdibuixades, no lineals, i el color molt negre o que canvia de color. Tenen una mida gran, de més de 6 mil·límetres. Si la piga canvia en poc temps, de 3 a 6 mesos, cal consultar un metge. Els metges de família tenen molta formació sobre el tema.
«Hem de vigilar les pigues que no són rodones, que tenen les vores desdibuixades i que canvien ràpidament»
I l’altre tipus de càncer de pell, quin és?
El carcinoma cutani, que acostuma a sortir a partir dels 50 i 60 anys d’edat. El senyal d’alerta pot ser una pupa que no cura, una crosta que cau i torna a sortir, un tumoret que va creixent i és dur al tacte. Aquí també cal anar al metge.
És important anar ràpid al metge, oi?
Sí, de fet s’ha fet un sistema de diagnòstic ràpid de les Lesions amb sospita de càncer a la pell, que és la via de la teledermatologia. La teledermatologia és un sistema que va amb imatges, és la nova manera que el metge de família té de consultar amb els dermatòlegs. Nosaltres, amb una imatge som capaços de fer un diagnòstic. I els metges de família, davant de la sospita, capturen aquesta imatge de la lesió sospitosa, l’envien a dermatologia i en 24 – 48 hores un dermatòleg ja l’està revisant. I si considerem que és una sospita de càncer, enviem ràpidament el pacient a l’hospital i moltes vegades directament a quiròfan per operar. Avui dia anem molt ràpid, no s’ha de tenir por.
«Ara, amb la teledermatologia, el metge de família pot enviar una imatge a un dermatòleg i tenir un diagnòstic ràpidament»
Què me’n diu, dels tatuatges?
Fer-se un tatuatge a l’estiu no és la millor opció, perquè s’ha de tapar, es pot infectar amb l’aigua de mar… Els dermatòlegs estem veient que els tatuatges grans, que afecten una gran superfície de pell, acaben migrant als ganglis. De vegades, analitzem els ganglis amb el microscopi i els trobem plens de tinta, i això dificulta esbrinar si hi ha o no cèl·lules tumorals. Encara no hi ha evidència científica, però fa poc va sortir un article que indicava que aquesta tinta, als ganglis, amb el temps podria reportar l’aparició d’un tumor dels ganglis que es diu limfoma. També veiem que, sobretot amb la tinta vermella, hi ha pacients que molts anys després d’haver-se tatuat fan granulomes, un rebuig a aquesta tinta. Hi ha pacients que, potser després de 15 anys d’haver-se fet el tatuatge, veu que la part vermella s’infla, supura…
«La tinta dels tatuatges grans acaba als ganglis, i això dificulta fer diagnòstics. La tinta vermella és especialment problemàtica»
Doctora, voldria afegir alguna cosa més?
Sí, m’agradaria incidir en els primers 20 anys de la vida, que són els més importants pel que fa a la protecció solar. M’agradaria que a les escoles, igual que s’ensenya als infants a rentar-se les dents, se’ls ensenyés a protegir-se del sol. Ara estic en línia amb l’Ajuntament del Prat per poder tirar endavant aquest projecte.
Isa Gonzalo Isla
