Ahir hi va haver vaga de metges a Catalunya i per divendres n’hi ha una altra de convocada. El magazine matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio ha entrevistat la doctora Sílvia Membrilla, del sindicat Metges de Catalunya. Membrilla va estar durant molts anys a l’atenció primària al Prat i coneix de primera mà la realitat de la professió mèdica a la nostra ciutat. Podeu escoltar l’entrevista al final d’aquesta informació.
Sílvia, quina és la situació laboral actual dels metges i les metgesses?
Són diverses en funció del territori i les necessitats del servei. El que demanem amb aquesta convocatòria de vaga és poder negociar les condicions laborals, perquè nosaltres no podem decidir, tot i que som els que millor coneixem la nostra tasca. A les meses de negociació, els metges tenim una ínfima representació i, en canvi, la resta de companys del sistema de salut no han de passar per aquestes circumstàncies laborals, com guàrdies de 24 hores, jornades inacabables, que després no cotitzen, fet que ens obliga a allargar la nostra vida laboral quan ja estem desgastats.
Això passa per un Estatut Mèdic propi?
L’Estatut marc que està treballant el govern espanyol marca unes condicions generals, i estableix que les guàrdies no siguin de 24 hores sinó de 17, però després, si resulta que la teva comunitat necessita professionals, et poden obligar a fer més hores. I això passa a totes les comunitats, perquè a totes hi ha manca de metges, per això n’hem d’importar d’altres països. Al final, resultarà que seguirem fent guàrdies de 24 hores, i també depèn de l’empresa o mútua on treballis, que et poden obligar a fer més hores de les que tocarien.
«Potser també hi ha un problema amb la cartera de serveis tan ambiciosa que tenim»
També teniu reivindicacions pel que fa a l’atenció primària, oi?
Sí, perquè el tema de les 24 hores tothom ho entén, però poca gent sap com és una jornada a l’atenció primària, on estem molt sobrecarregats, amb moltes dificultats per drenar pacients a altres nivells assistencials, perquè els hospitals no ens agafen més pacients, perquè de vegades el servei no té forat d’assistència… Tot això sobrecarrega molt tots els companys, ens afecta la nostra salut mental, en en una societat que també la tenim debilitada en aquest aspecte.
«A l’atenció primària estem molt sobrecarregats de feina, això ens afecta la salut mental»
Expliqueu que doneu recomanacions als pacients que vosaltres mateixos no podeu seguir, com temes d’estrès o de descans.
Sí, algunes companyes fins i tot han decidit no beure aigua durant el servei per no haver d’anar al lavabo i perdre temps. I després arriben a casa amb una situació mental que no es l’òptima per cuidar nens, o avis, o anar a fer esport, o el que sigui. Les càrregues que patim a la primària són molt invisibles. I, a més, quan demanem una prova triguem molt a tenir-la, i mentrestant el pacient potser està de baixa i ve a renovar-la, i nosaltres només podem acompanyar-lo emocionalment. I tenim poc temps per investigar més, si hi ha problemes socioafectius, per exemple. I a sobre ara surten notícies que la Generalitat vol incentivar els metges perquè triguem menys a donar les altes. Estem molt col·lapsats.
«Tinc companyes que han decidit no beure aigua per no haver d’anar al lavabo i així no perdre temps»
Per on passaria la solució a tot plegat? Potser el principal problema és que falten metges?
És cert que falten metges, però en part perquè marxen. Molts no arriben a col·legiar-se, perquè molts joves marxen a fer l’especialitat a l’estranger. La gent buscar altres ofertes, altres països on formar-se en condicions. Molta gent també marxa a la privada, en recerca de millors condicions. Altres companys d’atenció primària es posen a fer medicina estètica, perquè és més agraïda econòmicament i també la gent ve amb menys problemes. Tinc companyes que han deixat la medicina per obrir una botiga. Estem perdent professionals molt vàlids.
«És cert que falten metges, però en part perquè marxen. Molts no es col·legien i van a fer l’especialitat a l’estranger; altres marxen a la privada, on troben millors condicions; altres es passen a la medicina estètica, més ben remunerada i amb menys problemes”
A més, teniu la dificultat que heu de negociar amb diferents agents: el Minisiteri, la Conselleria, les mútues…
Correcte, i això fa que quan s’arriba a un bon acord amb una entitat, molta gent vol canviar a aquella entitat i al final tornem a tenir el mateix problema. L’ideal seria arribar a uns acords homogenis, amb condicions de treball com les que es donen a Europa. Potser també hi ha un problema amb la cartera de serveis tan ambiciosa que tenim, però això ja és qüestió dels polítics; ells han de gestionar els pressupostos i podríem fer-ho segur que una mica millor.
Isa Gonzalo Isla
Escolteu l’entrevista:
