«Per a mi, el millor equip de tota la Tercera FEB», ha dit Ángel Colino, el director esportiu del CB Badajoz, mentre veia la primera victòria dels potablava a les fases d’ascens. És el mantra que ressona entre els passadissos del pavelló preguntis a qui preguntis. Un favoritisme que ha de demostrar el Prat durant aquest llarg cap de setmana, i alhora, contra el qual ha de lluitar. I contra l’excessiva calor del pavelló de La Granadilla, o contra una programació d’encontres deficient que provoca que el CB Prat – Ulacia arrenqui gairebé mitja hora més tard amb un ambient postpandèmic. De moment, primer partit i feina feta: victòria clara, de 19, contra un Ulacia de Zarautz batallador, que durant els primers 25 minuts ha fet de l’estrena del Prat un escenari incòmode. Els de Mario del Campo han arrencat perdent i s’han posat 11 per sobre al segon quart, per donar l’estocada definitiva al tercer, quan els bascos s’han posat a només 2 punts. Líders de grup i 2 finals en les properes 48 hores.
Ulacia no es creu el paper de ventafocs
El conjunt zarautzarra ha arribat a Badajoz com el pitjor classificat del grup i després d’un llarguíssim viatge (en un bus d’Ulacia, això si), però també és cert que per arribar-hi es va carregar com a visitant al filial de Baskonia. L’equip de Beñat Jauregui ha demostrat les seves credencials al primer quart: moviments valents en atac i l’encert per trobar un inspirat Beñat Martínez al triple. El 7-12 ha estat un avís que el Prat, tot i no obtenir premi des del triple (1/7 al primer quart) ha anat de mica en mica corregint. Un parcial de 8-0 redreçava el rumb (15-12), però Ulacia ha seguit insistint i castigant els desajustos per a reestablir l’empat al final del primer quart (17-17).
El CB Prat ha demostrat el seu arsenal a l’inici del segon quart: bàsquets de Salvans, Imanol, Sesé i Nogués obrien el primer gran avantatge del partit (30-21), i un triple d’Imanol situaria el que durant molts minuts seria el màxim avantatge (35-24). Quan el Prat semblava tenir-ho tot per a encarrilar el partit, Zarautz ha apretat als minuts finals, i a Eneko Martínez se li ha afegit la feina bruta d’Arteche a la pintura per mantenir amb vida els guipuzcoans, que amb un bàsquet massa fàcil d’Eneko Martínez sobre la botzina s’ha posat a 5 (37-32).
L’ensurt i el cop sobre la taula
La insistència de l’Ulacia ha fet que en arrencar el tercer parcial situï la renta al mínim, amb un 39-37 que obligava a la reacció. Després d’un parell de minuts sense anotar, han començat a aparèixer els punts locals, i un 9-0 amb protagonisme de Rai Carrasco i Salvans (48-37) tornava a marcar distàncies. Aquesta escapada ja sí seria la definitiva per als pratencs, que amb el pas dels minuts van mostrar més frescura davant un Ulacia amb el desequilibri massa localitzat i amb un enorme desencert des del tir lliure que l’ha acabat d’enfonsar. Imanol, precisament amb 2 tirs lliures, assolia al final del tercer quart un tranquil·litzador +13 (55-42).
Un inici solvent dels potablava (61-44) tornava a col·locar una nova màxima renda a manca de 7 minuts per al final. Amb 2 partits exigents a 22 i 46 hores vista, inebitablement el Prat ha gestionat esforços, amb rotacions i amb el fre de ma posat. Ho aprofitat l’Ulacia per a donar el darrer cop de cua, una tímida resposta (62-48) apaivagada sense més problemes per un Prat molt més sencer. Superades les 3 de la tarda i amb una calor en augment, el Prat ha ampliat distàncies en les darreres possessions per tancar amb millor nota el partit i afiançar un lideratge, provisional, que l’equip ja no vol perdre.
DECLARACIONS POSTPARTIT
Mario del Campo, entrenador del CB Prat:
Imanol Martínez, jugador del CB Prat:
Demà (13:15), segon partit davant Uros de Rivas
Les fases d’ascens són exigents i el CB Prat afronta en menys de 24h el següent partit, davant l’Uros de Rivas (Rivas-Vaciamadrid). Els madrilenys han caigut en la seva estrena (70-65) davant el CB Puerto de Sagunto després de dominar bona part del duel. Si el Puerto de Sagunto guanyés demà el primer partit davant Ulacia, el rival del Prat estaria obligat a guanyar per a no quedar-se fora de manera definitiva de la lluita per l’ascens.