Com està la Gina ara mateix, quina és la seva situació?
Primer de tot vull agrair-vos la vostra dedicació i tot el respecte amb el que heu tractat aquesta notícia. Només us puc dir que la família està molt agraïda per tot l’acompanyament que ha rebut de totes les persones del Prat i de moltes poblacions catalanes, que s’han bolcat en ajudar-les. L’important és que ara la Gina pot tornar a casa, estar tranquil·la, estar amb seus amics i amigues, que penso que això és essencial per a la seva recuperació.
«La família està molt agraïda per tot l’acompanyament que ha rebut»
Ja hi ha sentència ferma?
Tenim una resolució des de finals d’any, d’una magistrada del Prat, que instava a què la Gina pogués tornar a casa, i el que hem aconseguit és que aquesta resolució catalana fos executiva a Itàlia. Allà s’ha celebrat una vista, amb l’advocada Concetta Gentili, i s’ha sentenciat que la custòdia és de la mare.
«A Itàlia s’ha sentenciat que la custòdia és de la mare»
Ha funcionat la diplomàcia? O tot plegat ha seguit simplement el seu curs judicial?
Les administracions catalana i espanyola s’han bolcat en donar suport a la família i ens han facilitat molt totes les actuacions. Itàlia és un país difícil a l’hora d’establir retorns, perquè tenen una perspectiva molt diferent en relació al gènere i a la infància i, per tant, aquí hem tingut certes dificultats en fer que aquest retorn fos més ràpid.
«Itàlia és un país difícil a l’hora d’establir retorns, tenen una perspectiva molt diferent en relació al gènere i a la infància»
La mare de la Gina té dret a reparació per aquest mes i mig que ha hagut de patir?
Possiblement sí. Ho haurem d’estudiar. No només s’han vulnerat els drets d’una mare, sinó sobretot s’han vulnerat els drets d’una nena. I penso que és molt important que posem aquest focus en la infància. Aquesta nena, el que mereixia era estar a casa tranquil·la, amb el seu entorn, amb les seves rutines i poder gaudir de les festivitats del Nadal, que s’ha hagut de perdre, en un centre lluny de casa seva, i això mereix una reparació.
A partir d’ara, canvia el dret del pare de visitar-la?
Això és una part que encara no us puc transmetre.
La família ha obert una pàgina web per recollir diners per afrontar el procés, que suposem que seguirà obert, no?
El procés s’allargarà segur, perquè estem estudiant també noves vies. A més a més, s’ha hagut d’obrir un front nou a Itàlia, s’han hagut de sufragar unes despeses durant pràcticament dues setmanes en aquell país. La veritat és que els costos són molt elevats. A una vulneració de drets s’hi suma una injustícia econòmica. La gent ha col·laborat moltíssim i els estem molt agraïts, això ha estat essencial perquè la Laia pogués tirar endavant aquest procés.
Isa Gonzalo Isla
Escolteu l’entrevista a elprat.ràdio:
