El Centre Cívic Palmira Domènech acull aquesta tarda, en el marc del cicle Aula de Salut, una conferència sobre la depressió i l’ansietat a càrrec del doctor Mikel Urretavizcaya, cap de secció del servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge, on ha portat a terme diversos projectes d’investigació en factors clínics i pronòstics, genètica i terapèutica sobre trastorns afectius.
El doctor Urretavizcaya ha estat entrevistat aquest matí al magazine matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio. Podeu escoltar l’entrevista tot seguit o llegir un extracte a continuació.
Escolteu l’entrevista:
La depressió afecta 1 de cada 5 persones i moltes vegades apareix juntament amb l’ansietat. Potser això explica que l’aforament de la seva conferència d’aquesta tarda ja estigui complet i que hi hagi 25 persones en llista d’espera.
Cada vegada es parla més i amb més llibertat sobre la depressió, l’ansietat i la salut mental. Hi ha molta informació i sovint la gent vol contrastar-la amb professionals.
Què és la depressió?
Jo prefereixo partir de què no és la depressió. No és una debilitat, no és una manca de voluntat. És una malaltia mèdica freqüent. No és el mateix estar trist que tenir depressió. La depressió és molt més que la tristesa, hi ha símptomes que van més enllà, a nivell d’emocions, d’estat físic, de conducta, d’impacte sobre la teva vida. És molt invasiva.
«La depressió no és una debilitat ni una manca de voluntat. És una malaltia mèdica molt freqüent»
Hi ha depressions amb què la gent tira endavant com pot, i altres que t’impossibiliten totalment, no?
Jo porto uns 30 anys veient depressions i no he trobat una depressió igual, perquè no hi ha dues persones iguals. I dintre d’una mateixa persona, els episodis de depressió també poden ser diferents. No hauríem de parlar de depressió, sinó de depressions. Per això cal individualitzar l’abordatge, el tractament de cada persona.
«Porto 30 anys veient depressions i no n’he trobat cap d’igual»
Sabem quins factors determinen que una persona pugui patir una depressió?
Hi ha molts factors implicats. Una infància traumàtica, l’estrès crònic, la solitud, la manca d’una xarxa social, els conflictes interpersonals, i també són molt importants els factors biològics. Hi ha un component genètic i sabem que el cervell no funciona bé en determinades situacions i persones. En algunes depressions predominen uns factors i en altres uns altres. En sabem molt, però ens falta molt per saber.
No necessàriament la desencadena un accident, una pèrdua o un esdeveniment traumàtic?
No. Pensa que hi ha moltes persones que han patit una depressió i que després tenen problemes a la vida molt durs, fins i tot pèrdues molt doloroses, i no desenvolupen una depressió. Ara bé, sí que hi ha factors de risc, com una pèrdua, una separació… que no vol dir que hagin de provocar-te una depressió, però si que ho fan més possible.
Quins són els tractaments que tenim actualment?
Tenim la psicoteràpia en relació a factors més de personalitat, i els tractaments mèdics en relació motius més biològics. També hi ha un abordatge social, que no hem d’oblidar mai, perquè recuperar el malalt no només es fa amb fàrmacs o psicoteràpia, sinó també amb un compromís social. Per exemple, si cal, el retorn a la vida laboral ha de ser progressiu.
«Per recuperar el malalt no només es fa amb fàrmacs o psicoteràpia, sinó també amb un compromís social»
Està infradiagnosticada, la depressió?
En aquest aspecte hem millorat molt. Ara sembla que hi ha més depressions, però és que en diagnostiquem més i millor. Ara bé, ens falta molt per acabar de diagnosticar, perquè hi ha molta gent que no ve a consulta. Si tenim dubtes de si tenim una depressió, hem de demanar, preguntar i contactar amb el metge de capçalera. Avui dia ha millorat molt la formació en diagnòstic de la pèrdua de salut mental per part dels metges de família. A l’assistència primària tenen un programa de col·laboració amb els serveis de salut mental i, si cal, s’hi deriva al pacient.
«Si tenim dubtes de si tenim una depressió, hem de demanar, preguntar i contactar amb el metge de capçalera»
Com podem definir l’ansietat i com es relaciona amb la depressió?
Hi ha una ansietat que és normal, perquè és un sistema d’alarma natural que ens prepara per lluitar o fugir, com davant d’una situació de perill. Ara bé, quan aquesta capacitat és excessiva o està estimulada de forma continuada, aquesta adaptació natural deixa de ser-ho i esdevé patològica: la persona esà irritable, molt nerviosa, amb palpitacions, sensació de mareig, comença a pensar que passarà alguna cosa… I hi ha trastorns específics de l’ansietat, com les crisis d’angoixa. I sí que està relacionada amb la depressió, perquè l’ansietat és una reacció a una situació de patiment. L’ansietat la pots reduir amb un tractament, però si va relacionada amb una depressió, fins que no millora la depressió no millorarà l’ansietat. D’altra banda, si pateixes una ansietat continuada, patològica, pots acabar caient en una depressió, perquè te n’acabes cansant, fas una claudicació emocional. Per tant, sí, l’ansietat pots ser una via d’entrada a la depressió.
«Si pateixes una ansietat continuada, patològica, pots acabar caient en una depressió, perquè te’n canses, fas una claudicació emocional»
Com podem ajudar una persona que passa per una d’aquestes situacions?
Acompanyar-la i mirar d’entendre-la. Una persona amb depressió no és que sigui feble ni la seva forma de ser, per això no li podem dir mai “anima’t”, o “uns altres estan pitjor”, o “posa-hi una mica de la teva part”, o “surt una mica i així se’t passarà”, o “no ploris”. Això no ajudarà. L’hem d’acompanyar, acceptar les seves emocions. La família ha d’acompanyar, la comunitat ha d’acompanyar, l’Ajuntament ha d’acompanyar. És com un equip global.
Isa Gonzalo Isla
