La Creu Roja del Prat ha detectat un increment de les persones sense llar que malviuen a la nostra ciutat. Segons el president de l’entitat, Jordi Hueto, el nombre de persones que es troben en situació de sensellarisme o infrahabitatge al Prat s’ha incrementat els darrers anys.
Una percepció que, segons ha explicat al ‘Planeta Prat, es basa en les múltiples sortides que fa la Creu Roja per atendre-les aquests mesos de més fred, quan les condicions de vida d’aquestes persones empitjoren substancialment: “Fem sortides cada dijous i repartim, en temporada de fred, mantes i sacs de dormir perquè puguin estar millor dins de la situació difícil que tenen. Hi ha un increment i, per tant, hem de fer també una feina de sensibilització, que la ciutadania s’adoni compte que són visibles, que no per tancar els ulls o girar el cap desapareixeran; que és una realitat i l’hem de fer front”, ha dit.
Aquestes sortides no només serveixen per proporcionar materials bàsics per combatre el fred de l’hivern, sinó que els donen conversa, n’escolten les necessitats i els informen dels diferents serveis i drets als quals poden acollir per mirar de millorar la seva situació.
Un augment que l’Ajuntament del Prat no pot confirmar oficialment fins que no es publiquin les dades anuals del recompte de persones sense llar que viuen al municipi. L’alcaldessa del Prat, Alba Bou Jordà, defensa que el seguiment que es fa a la ciutat d’aquestes persones té com a objectiu millorar-ne l’assistència: “Som dels pocs ajuntaments que fem un recompte anual per saber en aquesta època quantes persones són i quines són, perquè evidentment és un escenari molt canviant. Però no hi ha cap cas desatès”, ha dit l’Alcaldessa al programa ‘Contrasenyes’, l’espai polític de elprat.ràdio.
Segons Bou, malgrat la dificultat que té l’assistència a les persones sense llar, el municipi i, en concret, els serveis socials, treballen per garantir l’atenció de totes elles, però ha reclamat una millor gestió del fenomen del sensellarisme que no depengui exclusivament dels municipis. En aquest sentit, creu que caldria rubricar un conveni amb la Generalitat per abordar l’atenció i prevenció del sensellarisme: “El sensellarisme és una situació real que té molt a veure sovint amb problemes de salut mental, però sobretot amb una manca d’accés a l’habitatge molt evident. Ho veiem a la premsa que hi ha un increment del sensellarisme i de les dones sense llar també. I hem de ser capaces d’abordar-ho, però no podem fer-ho els municipis sols. El que hem de reclamar és una concertació entre municipis i una estratègia global que ha de capitanejar la Generalitat de Catalunya”.
Un conveni que no seria el primer d’aquest tipus. Recordem que el passat 14 de maig el govern de la Generalitat va acordar amb Aena i els Ajuntaments de Barcelona i del Prat un pla per abordar el sensellarisme a l’Aeroport. L’executiu català hi destina més de mig milió d’euros dels quals, una part serveixen perquè l’Ajuntament del Prat destini un equip de proximitat per oferir suport tècnic i una persona per dedicar-se exclusivament a la diagnosi i intervenció social de les persones vinculades al municipi que malvisquin a l’Aeroport i voltants.
D’altra banda, El Prat disposa de diversos serveis que donen atenció a les persones en situació de sensellarisme o exclusió residencial com són els equipaments residencials d’urgència o l’SPAI, un servei que ofereix un indret a les persones sense llar on poder dutxar-se, vestir-se, menjar, escalfar-se i socialitzar amb altres persones.
Creix en un 33 % el sensellarisme a Barcelona
Precisament la passada setmana, tal com avançava betevé, el nombre de persones que pernocten a l’espai públic a Barcelona és de 1.784, 203 més que a l’octubre de 204. Una xifra que representa un increment del 33 % i que trenca un nou sostre.
Controls a l’aeroport del Prat
En aquest context, AENA està implementant des de fa setmanes canvis en les mesures de seguretat, entre elles, la necessitat de presentar targetes d’embarcament per accedir a les terminals. Una mesura que vol evitar la presència de carteristes i conductors de taxis il·legals, però que també dificulta l’accés a persones sense llar.
Augment dels delictes d’aporofòbia
A la difícil situació que ja pateixen les persones sense llar se suma l’increment de l’aporofòbia, és a dir, l’odi, rebuig o despreci cap a les persones pobres o en situació d’exclusió, el que constitueix una greu vulneració dels drets humans fonamentals. Així ho recull el recent informe del Ministeri de l’Interior sobre l’evolució dels delictes d’odi a Espanya durant l’any 2024 i que registra un increment del 33,3 % dels delictes d’odi per aporofòbia.
