La darrera enquesta sobre els usos lingüístics de la població revela que al Baix Llobregat Sud, on es troba el Prat, només un 12,2 % de la població fa servir el català de manera quotidiana. Com arreu de Catalunya, aquí també l’idioma ha patit una reculada, ja que fa cinc anys el percentatge era 2,6 punts superior. D’aquesta manera, és la zona analitzada on el català es fa servir menys de forma regular, només superada per la ciutat de L’Hospitalet (10,3 %).
A l’àmbit metropolità, l’ús habitual del català és del 24,7 %, quan l’any 2003 era del 36,8 %. Els baixos percentatges d’ús de la llengua contrasten amb el seu coneixement. A l’àrea metropolitana, més del 90 % de la població entén el català i la majoria el sap parlar (78 %) o llegir (82,8 %).
De la mateixa manera, el 69,5 % fa servir les dues llengües habitualment, una de les xifres més altes de tot Catalunya.
Immigració i català
Segons l’enquesta, el descens percentual del coneixement i ús del català no es deu a una pèrdua de parlants, sinó al fort creixement demogràfic dels últims anys, sobretot per l’arribada continuada d’immigrants sense coneixement previ de la llengua.
Els darrers cinc anys ha augmentat a Catalunya el nombre de persones que entenen el català (163.300) i que el poden parlar (151.200), però aquests xifres no eixuguen, ni de lluny, l’arribada de persones que no el coneixen.
El Prat s’adhereix al Pacte per la Llengua
Al mes de maig, l’Ajuntament del Prat es va adherir al recentment aprovat Pacte per la Llengua de la Generalitat de Catalunya, presentat enguany pel departament de Política Lingüística. Va ser arran d’una moció d’ERC i Junts x Prat, a la qual es van sumar també El Prat en Comú i PSC.
Però no hi haurà regidoria pròpia
En canvi, l’equip de govern no té previst -com sí que han fet altres ajuntaments- crear una regidoria, un/a comissionat/da o una taula local per la llengua. Segons va explicar l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, al programa Contrasenyes d’elprat.ràdio del mes de setembre passat, “la nostra política lingüística la centrem en els esforços que fem amb el Centre de Normalització Lingüística i, evidentment, en el paper de la comunitat educativa. Jo no vull dir que estigui tot fet, no vull dir que la simptomatologia del català ens hagi de fer augurar bones perspectives. Som una ciutat on el català no és la principal llengua, però tampoc és el principal problema. El català al Prat no és un problema i, per tant, no l’hem de tractar com un problema”.
Bou creu que no s’han de deixar de fer esforços perquè, “principalment les persones nouvingudes que no s’han pogut escolaritzar a Catalunya, aprenguin català, i que als centres esportius i les activitats, especialment les que organitza l’Ajuntament, es faci un esforç”. L’alcaldessa afegeix que “no estic negant la realitat, però hem de ser molt curoses en intentar evitar que algú pugui utilitzar el català com a una font de conflicte, perquè no ho és”.
