El Centre Cívic Palmira Domènech està celebrant aquest mes el seu cicle anual Ada Lovelace sobre ciència amb nom de dona. Aquest any, la temàtica és la genètica, sota el títol Reprogramant la vida.
La propera científica en participar al cicle és la catedràtica en genètica de la Universitat de Barcelona Gemma Marfany, que dijous a les set del vespre oferirà una xerrada sobre l’edició genètica en persones.
Marfany ha ofert aquest matí una entrevista al programa Planeta Prat d’elprat.ràdio, que podeu escoltar a través de l’enllaç situat a peu de pàgina i de la qual tot seguit us oferim un extracte:
En què consistirà la xerrada de dijous?
Intentaré parlar de manera senzilla i comprensible sobre les noves tecnologies que ens permeten modificar genèticament a la carta qualsevol organisme viu, també les persones. Com es pot influir en les noves teràpies avançades, teràpies gèniques, teràpies de modificació, però també com es poden fer servir aquestes tecnologies per millorar l’espècie humana. Pensarem en aquest futur que ens espera, en si modificarem o no els nostres embrions, els nostres fills, i quins són els debats ètics que ens hem de plantejar com a societat.
«Pensarem en aquest futur que ens espera, en si modificarem els nostres embrions, els nostres fills, i quins debats ètics ens hem de plantejar com a societat»
També participarà en un taller de genètica forense, oi?
Sí, explicarem com funciona aquest tipus d’anàlisi forense genètic per resoldre crims. També farem alguna activitat d’obtenció de l’ADN de les mateixes persones que hi assisteixin. I parlarem de casos famosos resolts mitjançant genètica forense
Com podem definir què és el genoma humà?
És el manual d’instruccions d’una persona. Si fos el genoma d’un ratolí, seria el manual d’instruccions d’un ratolí. Tots els éssers vius tenim un manual d’instruccions, que pot ser més senzillet, per exemple, per a una bactèria, o pot ser una miqueta més complex, com són els organismes com els humans, o un gos o ratolí. Els genetistes intentem entendre aquest manual d’instruccions, que quan la instrucció no és correcta apareixen malalties i hem de mirar d’arreglar-ho.
«Els genetistes intentem entendre el genoma, aquest manual d’instruccions d’un organisme viu»
Fins a quin punt sabem d’aquestes instruccions?
Com sempre, quan obtens respostes obres noves preguntes. És com si tu entressis en un castell pensant que més o menys pots entendre com són les habitacions i cada vegada que entres en una dius, d’acord, aquesta l’entenc, però resulta que tinc quatre portes més. El que explicaré dijous semblava ciència-ficció fa 25 anys, però ara ja no ho és. Per exemple, explicaré si modificarem l’espècie humana, si triarem els nostres fills perquè siguin com desitgem que siguin, si és que podem fer-ho, si és ètic o no. Això és molt important socialment, perquè és una cosa que ens afecta a tots.
«El que explicaré dijous semblava ciència ficció fa 25 anys, pero ara ja no ho és»
I que s’hauran d’establir regles, no?
Clar, ja hi ha normatives, però el món és molt ampli. Europa pot decidir, com ha fet, que està prohibit modificar genèticament embrions, però hi ha altres països que no ho veuen així.
Quines són les modificacions que actualment es poden arribar a fer?
Una cosa és la teràpia, intentar curar una malaltia i una altra és, per exemple, canviar el color dels ulls, que pot ser un caprici. Hem de pensar molt bé quins són els riscos, perquè quan es modifica genèticament un organisme no tot són flors i violes, hi ha un risc associat. Per exemple, fa poc han generat, reviscolat, un llop gegant prehistòric. Però no és cert, el que van fer és agafar un llop gris actual i el van modificar genèticament perquè semblés modificat. Ara és molt més gran, té el pèl blanc… Aquest tipus de modificacions genètiques ja s’estan fent. Les fan empreses que tenen molts i molts diners. Ara volen reviure un mamut, que no serà un mamut, sinó un elefant tunejat que semblarà un mamut. Si això es pot fer amb animals, evidentment també es pot fer amb persones. Hi haurà gent molt rica que es podrà modificar genèticament al seu gust. Hi haurà discriminació genètica. Això obre una gran finestra de dilemes. Al final, serà la societat qui acabarà decidint si una cosa és acceptable o no. A Europa podem pensar d’una manera, però en altres llocs, amb altres valors i creences, en poden pensar una altra. O aquí a Europa ara tenim uns valors i creences però d’aquí a 50 anys poden haver canviat.
«A Europa tenim uns valors i creences, però en altres llocs uns altres. O a la mateixa Europa poden haver canviat d’aquí a 50 anys»
Cal, doncs, pensar i debatre molt.
Sí. Per exemple, no és el mateix operar-te el nas per tenir-lo perfecte que fer-te una modificació genètica perquè tots els teus descendents tinguin el nas perfecte, o els ulls blaus… Sobre aquestes coses parlarem dijous. Per exemple, si els humans hem de colonitzar Mart, els que hi vagin hauran d’estar modificats genèticament per poder viure en aquell planeta. En fi, haurem de prendre decisions d’ara endavant com a societat, per tant, més ens val saber una mica de què parlem.
Isa Gonzalo Isla
Escolteu l’entrevista completa a la Gemma Marfany:
