Amb motiu del Dia Mundial de la Protecció de la Natura, aquest 18 d’octubre, l’organització no governamental (ONG) internacional Greenpeace ha publicat l’informe Els altres Altri, en què denuncia “com les corporacions amenacen espais naturals d’alt valor amb la complicitat de les administracions”. L’entitat posa com a exemple el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, que amenaça espais naturals protegits, “essencials per a la sostenibilitat de la vida i les generacions futures”.
Segons l’informe, l’Estat espanyol acull una gran riquesa biològica, però només el 9% del territori, degradat pels canvis d’usos del sòl i la fragmentació d’hàbitats, té un estat de conservació favorable. L’informe exposa nombrosos exemples pràctics de projectes incompatibles amb la sostenibilitat en diferents zones i sectors econòmics.
L’ONG fa una crida a la mobilització social per frenar aquests “atemptats ambientals” i reclama a administracions i empreses el compliment de la normativa de protecció de la biodiversitat, transparència en la gestió i la informació i la participació vinculant de la ciutadania.
Pel que fa a l’ampliació de l’aeroport, “no té cap sentit que les administracions –i fins i tot moltes empreses– ens parlin de com estan de preocupades amb el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat i després posin sobre la taula projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat, que suposaria fer molts passos enrere en una lluita en la qual ens juguem la sostenibilitat de la vida. És un projecte desastrós i clarament nefast per al bé comú. Hem de parar aquesta bogeria destructiva”, ha apuntat Carolina Pérez Bendadda, coordinadora de Greenpeace a Catalunya.
Dotze exemples
La mobilització de la societat civil gallega contra el projecte de macrocel·lulosa d’Altri, a Galícia, s’ha convertit en un símbol de les lluites per la defensa del territori. En parlar de els altres Altri, Greenpeace vol assenyalar que existeixen molts més projectes que amenacen espais d’alt valor ecològic. D’entre tots ells, l’organització n’ha seleccionat 12: la reobertura d’una mina a Aznalcóllar, el restaurant a la platja de Bolonia, el projecte d’emmagatzematge de gas a l’entorn del Parc Nacional de Doñana i l’hotel projectat a la platja dels Genoveses, a Andalusia; el clúster de renovables al Maestrat i el projecte d’unió d’estacions d’esquí a Canal Roya, a l’Aragó; el projecte turístic Cuna del Alma a Adeje, a Canàries; l’ampliació de l’aeroport del Prat, a Catalunya; l’expansió del Museu Guggenheim a la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai, a Euskadi; el projecte de macrofàbrica de cel·lulosa d’Altri a la Ulloa, a Galícia; i l’ampliació de la macrogranja de Valle de Odieta a Caparroso i el projecte de mina a la pastura d’Erdiz, a Navarra.
L’aeroport, un cas “icònic”
Segons Greenpeace, el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat és un cas “icònic”. Segons l’ONG, “aquestes obres afectarien els aiguamolls protegits de la Xarxa Natura 2000 de la Ricarda i Ee Remolar, amb impactes sobre ocells migradors i les espècies protegides, i al Delta del Llobregat en el seu conjunt, un espai agrícola, forestal i litoral clau per a la biodiversitat i la recàrrega d’aqüífers. A més, resultarien afectats el Parc Agrari del Baix Llobregat, una de les zones agrícoles més fèrtils de Catalunya, i els aqüífers subterranis que proveeixen d’aigua potable a part de l’àrea metropolitana, vulnerables a la salinització i a les alteracions del territori”.
Així mateix, “el projecte comportaria un augment significatiu d’emissions de CO₂ a causa de l’increment de vols, reforçant en definitiva un model de turisme i creixement ambientalment insostenible i incompatible amb els objectius de mitigació climàtica i que posa en risc el patrimoni cultural i natural de la zona.
Tot això s’impulsa sense que s’hagi iniciat una avaluació ambiental estratègica, amb una participació social i científica limitada i sense un desglossament públic clar del finançament, encara que una part significativa procedirà de recursos públics a través d’AENA, empresa de capital majoritàriament estatal”.
