El 7 de gener, el magazine matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio va fer aquesta entrevista, que podeu llegir tot seguit o bé escoltar a través del següent enllaç:
El pressupostos per a 2025 s’han tirat endavant només amb el suport dels grups de l’equip de govern, comuns i socialistes. Ja portem un parell d’anys en aquesta situació. S’ha intentat aconseguir un suport més ample?
David Vicioso: Bé, sí. De fet, crec que només un any va ser Esquerra que va votar a favor. Aquest any, igualment, Junts i Esquerra van presentar una sèrie de propostes. Esquerra va presentar-les l’últim dia. Vam estar comentant un munt de coses però no va donar temps. Suposo que presentaran al·legacions i si podem arribar a un acord, bé, i si no, també.
Juan Pedro Pérez: De tota manera, si els números surten, el pressupost no deixa de ser una expressió econòmica d’una voluntat política, un pla d’actuació municipal, un programa electoral, per tant, no és tan estrany que la resta de partits que no formen part del govern no hi estiguin d’acord. Encara que sigui per poder seguir fent oposició. En aquest sentit, la majoria de govern és àmplia i estable, i tirem endavant.
D. V.: Els pressupostos representen un model de ciutat que hem construït el PSC i nosaltres des de fa gairebé 40 anys. I, per tant, és normal que nosaltres presentem uns pressupostos que ja s’estan treballant des de fa molts anys i la gent que no està dintre del govern vulgui canviar alguna cosa.
Quan es comencen a treballar els pressupostos de l’any següent?
D. V.: Vam començar a treballar al meu departament a l’abril. O sigui, hem aprovat ara el pressupost de 2025 i ja estem pensant en el pressupost de l’any 2026.
J. P. P.: Aquí dibuixem un escenari de negociació amb altres partits, però l’elaboració del pressupost és, sobretot, una negociació entre els departaments de la casa, que, òbviament, tots els equips volen fer més coses, posar en marxa més programes, fer més obres, volen fer de tot, i el Departament d’Economia, en aquest sentit, té una tasca no gaire agraïda.
D. V.: Som els dolents.
J. P. P.: Són els dolents que han de dir que no, perquè hi ha una visió general i una disponibilitat econòmica i aquí s’ha d’ajustar tothom a allò que podem fer.
Hi ha hagut algun tema que hagi costat més per arribar a un acord entre les dues formacions?
D. V.: No. No es pensa en un pressupost de quin departament té cada formació. Bàsicament, nosaltres, des del Departament d’Economia, treballem a tots els departaments de l’Ajuntament. I costa, jo em barallo amb la gent del PSC, amb la gent del meu partit, amb tothom, per intentar ajustar els pressupostos.
J. P. P.: Sempre s’ha parlat del que manen els ministres d’Economia o els consellers d’Economia, per això, perquè són els que al final han de donar el sí o el no a determinades polítiques, a determinats programes.
En els últims anys ens hem acostumat a no tenir pressupostos en altres administracions i a saber com costa arribar a aquest tipus d’acords.
D. V.: Això costa, també per als ajuntaments. Per exemple, encara no sabem quan augmentarà el salari dels treballadors i treballadores municipals, perquè no hi ha pressupost a nivell d’estat i, per tant, no sabem aquesta xifra. I a Catalunya, si hi hagués pressupost, sabríem l’augment de les aportacions que fa la Generalitat als diferents departaments, i encara no ho sabem.
J. P. P.: D’una part important del pressupost, que és l’aportació de l’Estat, en tenim aproximacions, indicacions, però no concreció.
Quin és el pressupost total per aquest 2025 a l’Ajuntament del Prat?
D. V.: Bàsicament, aquest pressupost té l’objectiu de consolidar el model de ciutat, que posa les polítiques del benestar de les persones i el seu desenvolupament al centre, amb serveis públics de qualitat i accessibles a tota la ciutadania. Per això hem fet un pressupost de 140 milions d’euros, que representa un 5 % d’increment i són 6 milions d’euros més que l’any 2024. Hi ha el pressupost consolidat, que és el pressupost de l’Ajuntament més els de les empreses municipals, com el Prat Comunicació, Prat Espais i Aigües del Prat, i també el Consorci Prat-Nord i Rubricatus, que suma 154 milions d’euros, que també representa un 6 % més que l’any 2024.
D’on venen aquests milions d’euros? Quins són els ingressos principals del consistori?
D. V.: Aquest any tenim un augment petit en el tema d’ingressos, d’un 3,5 % respecte de 2024, que bàsicament té a veure amb la posada en marxa de la nova taxa de residus, que representarà 1,7 milions d’euros més. L’IBI s’ha congelat a la ciutadania en general i només s’ha augmentat un 2 % de l’IBI diferenciat, que és el que paguen les majors empreses del Prat. I també tindrem majors transferències corrents d’altres administracions com l’Estat, la Generalitat, la Diputació o l’Àrea Metropolitana. La ciutadania del Prat paga un 19 % menys d’IBI que els municipis de l’entorn, i les taxes i preus públics del Prat són un 53 % més barates que les dels municipis del nostre entorn. Són dues dades bastant importants.
«La ciutadania del Prat paga un 19 % menys d’IBI que els
municipis de l’entorn, i les taxes i preus públics del Prat
són un 53 % més barates que les dels municipis del nostre entorn«.
Què és la taxa de residus, per què s’aplica, com es farà i a partir de quan haurem de pagar-la?
D. V.: S’aplica perquè tenim l’obligació d’Europa i de trasllat d’una llei espanyola que obliga tots els ajuntaments de l’estat espanyol a posar aquesta taxa. Hi havia molts ajuntaments que ja la cobraven i nosaltres no. Nosaltres la pagàvem amb els impostos de la ciutadania al Prat i ara estem obligats a posar-la. Es començarà a pagar l’1 d’abril, que és l’últim dia que estem obligats a posar-la.
Com la pagarem? En quina factura ens la trobarem? I, més o menys, quan es calcula per habitant?
D. V.: Es pagarà mitjançant el rebut de l’aigua. I la mitjana, si no recordo malament, serà de 110 euros a l’any, amb una possibilitat de bonificacions d’un 40 % per a qui recicli amb el contenidor marró, el de residus orgànics. I també hi haurà, si no recordo malament, uns 6 euros si s’utilitza 6 vegades la deixalleria municipal.
«La nova taxa de residus és obligatòria per
als ajuntaments i al Prat es pagarà a través
del rebut de l’aigua, i es podrà bonificar fins a un 40 %».
Són uns ingressos que aniran destinats al reciclatge?
D. V.: No, aniran destinats a la bossa d’impostos de l’Ajuntament. En teoria, amb aquesta taxa es vol intentar que la gent recicli més, sobretot orgànica, que és on estem més baixos en el percentatge.
Recentment s’ha suprimit la línia L22 d’autobús, que anava a l’hospital de Bellvitge. Per què s’ha decidit suprimir aquesta línia, que es va incorporar fa un any i escaig?
J. P. P.: Bàsicament perquè no ha acabat de funcionar, perquè el nombre d’usuaris ha estat baix pel que costa. Al cap i a la fi era una despesa que sufragava l’Ajuntament i no ha estat del tot satisfactòria. Val a dir que encara tenim la connexió amb Bellvitge de l’L20, l’antic L10, que encara està en servei, i que continuem treballant amb una cosa que li demanem a l’Àrea Metropolitana, que és l’allargament de l’L11, que ara és l’L21, que va de l’Hospital Moisés Broggi fins a l’Hospital del Bellvitge, i volem que s’allargui fins al Prat.
«La línia de bus a Bellvitge no ha acabat de funcionar
perquè el nombre d’usuaris ha estat baix pel que costa.
Continuem treballant perquè l’L21, que passa
per Bellvitge, s’allargui fins al Prat«.
L’L20 es podria adaptar d’alguna forma que deixés la gent més a prop d’urgències o a consultes externes?
J. P. P.: Bé, estem en la fase de millora contínua de les línies. El que passa amb l’L20 és que travessa quatre o cinc municipis, el Prat, l’Hospitalet, Sant Feliu, Sant Joan… i no és fàcil introduir canvis, però sempre estem en aquesta dinàmica de millorar en tot el possible.
Un altre dels temes polèmics de la presentació d’aquests pressupostos van ser les protestes dels treballadors i treballadores de les empreses que gestionen els diferents equipaments de serveis a les persones de la ciutat.
D. V.: Sí, jo els considero gairebé treballadors de l’Ajuntament, evidentment, perquè són la cara de molts serveis públics que nosaltres prestem a la ciutadania. Hi ha una petita reducció als diferents serveis de l’Ajuntament, moltes vegades perquè s’han increment les taxes o els preus públics. L’única reducció important era al Centre Cívic Palmira Domènec i s’ha estat negociant amb l’empresa gestora del servei, bàsicament perquè els usos que hi ha els caps de setmana a la Palmira són molt baixos i nosaltres pensàvem que s’havia de tancar. S’ha estat negociant fins fa poc i finalment es tancarà els diumenges. Això significarà la reducció d’una persona i crec que aquesta serà l’única reducció que hi haurà de tot el personal extern de l’Ajuntament. Hi ha hagut reunions per explicar d’una forma molt detallada el pressupost a les persones interessades i n’hi haurà més per continuar treballant conjuntament sobre com han de funcionar aquests serveis públics.
«S’ha estat negociant amb l’empresa que gestiona
la Palmira i aquest centre cívic tancarà els diumenges,
cosa que significarà la reducció d’una persona, l’única
reducció que hi haurà de tot el personal extern de l’Ajuntament».
Anem amb la part de les despeses. En què ha gastat els diners l’Ajuntament del Prat i quines inversions també extraordinàries estan previstes per a aquest 2025?
D. V.: Hem tingut una contenció de despesa molt important, bàsicament perquè els pressupostos dels últims 10 anys sempre han augmentat molt la despesa. Aquest any s’ha contingut, hi ha un petit augment, que bàsicament l’augment té a veure l’acord que es va signar amb els sindicats, sobre la nova valoració de llocs de treball. Aquí no està inclòs, com comentava abans, l’increment salarial de l’any vinent, que això sortirà de contingència. Però aquest 2,3 % d’augment del capítol 1 és important perquè són un milió d’euros. I en el capítol 2, que és la despesa corrent, hi ha un augment també molt important, que és també d’un milió d’euros, que té a veure amb l’augment del contracte de recollida de residus de l’Ajuntament i amb la posada en marxa de la nova taxa de residus, perquè aquest milió d’euros es gastarà per posar mecanismes que permetran la bonificació d’aquesta taxa. I també hi ha una part important d’augment del cost en la compra d’un sistema informàtic de gestió d’expedients, que costarà més o menys un milió d’euros i que permetrà a l’Ajuntament treballar amb totes les bases de dades municipals i, per tant, donar un millor servei a la ciutadania. Ara tenim un sistema que s’ha quedat antiquat i s’ha de canviar.
Per departaments, com és distribueix la despesa?
D. V.: Acció Social s’emporta 13 milions d’euros, Educació 9, Cultura 8, Esports 7… però el principal és Manteniment i Serveis Urbans, que costa un 22 % del pressupost.
«Acció Social s’emporta 13 milions d’euros, Educació 9,
Cultura 8, Esports 7… però el principal és Manteniment
i Serveis Urbans, que costa un 22 % del pressupost».
Pel que fa a les inversions, dèieu que no volíeu tenir moltes obres a carrer com hem viscut darrerament, però sí que en veurem algunes.
J. P. P.: Sí, la reflexió era aquesta, que el mandat anterior va ser una mica intens en intervenció a l’espai públic. Recordem l’obra de l’avinguda del Canal, que és una artèria important de la ciutat i que va ser molt llarga i en aquest mandat vam decidir donar una mica de respir a l’espai públic, tot i que, com ara diré, farem intervencions, especialment en equipaments. La residència de gent gran s’ha d’acabar aquest any. L’allotjament temporal d’urgència, situat a Onze de Setembre amb Carretera de la Bunyola, també estarà acabat aquest any. Un projecte gran de certa volada és l’arranjament de l’edifici que va comprar l’Ajuntament fa uns anys al carrer Gaiter de Llobregat per destinar-lo a dependències municipals i concentrar-hi molts serveis que presta la casa en l’entorn dels serveis a la persona. Gairebé 200 treballadors i treballadores municipals tindran allà el seu lloc de feina i milloraran les seves condicions de treball. Aquest ha estat un projecte moltes vegades discutit, que els partits de l’oposició qüestionaven. Jo sempre he estat molt defensor d’incrementar el patrimoni públic, que al cap i a la fi és de tothom, i aquest serà un projecte que tindrà un impacte pressupostari important.
Aquesta reforma també acabarà el 2025?
J. P. P.: No n’estic segur. Penseu que molts d’aquests projectes, i el de Gaiter ho és, la residència de gent gran ho és, tenen una data de finalització marcada perquè han estat objecte de rebuda de fons europeus Next Generation. La residència de gent gran, si no està acabada el desembre d’aquest any haurem de tornar els 5 milions que vam rebre de font europeus
Voldria destacar l’inici de la reforma integral del complex esportiu municipal Estruch, que va ser inaugurat el 1985, el pavelló és del 88, les pistes descobertes del 91… I té un nivell d’utilització molt intensiva, acull 7 entitats, més de 3.000 abonats. La primera fase consistirà en l’enderroc del patinòdrom, perquè n’estem fen un altre al parc Nou, i la construcció d’un pavelló.
«Voldria destacar l’inici de la reforma integral
del complex esportiu municipal Estruch,
que va ser inaugurat el 1985″.
I pel que fa a obres en carrers?
J. P. P.: Abordarem la reforma dels carrers Enric Borràs i Serra del Cadí, i també del barri de la Barceloneta, que acaba de fer 100 anys. També pacificarem carrers com Primer de Maig o Riu Túria. Sempre hem considerat que és important continuar fent inversions perquè som un actor important de l’economia de la ciutat. Si l’Ajuntament deixa de fer inversions -la suma de les inversions d’aquest exercici són uns 29 milions d’euros- moltes empreses patirien i molts llocs de treball també es veurien afectats. Per tant, crec que per no gripar el motor de l’economia de la ciutat, és important que l’Ajuntament hi col·labori.
«Abordarem la reforma dels carrers Enric Borràs i
Serra del Cadí, i també del barri de la Barceloneta,
que acaba de fer 100 anys. També pacificarem
carrers com Primer de Maig o Riu Túria».
Lluís Mijoler ha decidit renunciar a l’alcaldia i El Prat en Comú ha proposat Alba bou com a alcaldessa. Per ser-ho, però, caldrà el suport del Partit Socialista. El tindrà?
J. P. P:: No fem spòiler, no? El pressupost és l’expressió econòmica d’una voluntat política i aquesta voluntat política, sigui qui sigui qui lideri el govern municipal, es mantindrà intacta.
«Si donarem suport a Alba Bou? No fem spoiler, no?»
Isa Gonzalo Isla
