L’ecosistema litoral del Prat de Llobregat viu un dels seus moments més delicats. El canvi en l’orientació dels temporals, la paràlisi de solucions definitives i les servituds de les grans infraestructures han situat la platja en una situació de vulnerabilitat extrema que ja no admet més demores.
La regressió del litoral del Prat de Llobregat s’ha consolidat en els darrers anys com una problemàtica ambiental cada cop més visible i amb conseqüències directes sobre el territori. Els temporals recents han evidenciat la fragilitat de la costa, amb una pèrdua progressiva de sorra, danys en infraestructures i una difi cultat creixent per recuperar la platja després de cada episodi. Aquesta situació ja no es pot considerar puntual, sinó que respon a una dinàmica sostinguda que posa en risc tant els usos socials del litoral com els espais naturals del municipi.
Més temporals
Un dels factors clau que expliquen aquest empitjorament és el canvi en la dinàmica dels temporals. L’augment dels temporals de garbí, més agressius per a la costa del Prat, ha accelerat la regressió i ha fet que la sorra sigui arrossegada amb més facilitat. A això s’hi suma la seva major freqüència i intensitat, així com la pujada del nivell del mar i altres efectes del canvi climàtic, que difi culten la regeneració natural de la platja i en reforcen la vulnerabilitat.
Les conseqüències són múltiples i afecten tant l’àmbit ambiental com el social. La reducció de l’amplada de la platja limita els usos recreatius i posa en perill infraestructures i equipaments, mentre que la degradació del sistema dunar debilita una barrera natural essencial per a la protecció del litoral. En aquest context, la regeneració artificial mitjançant aportacions de sorra s’ha mostrat insuficient, ja que es tracta d’una solució temporal que no resol el problema de fons i que obliga a actuacions constants.
Solucions estructurals
Davant aquesta situació, des de l’àmbit municipal es reclamen solucions estructurals i a llarg termini que permetin estabilitzar el litoral i reduir-ne la vulnerabilitat. Paral·lelament, les administracions han començat a plantejar nous models de gestió adaptats al canvi climàtic, com el pla del Govern amb horitzó 2100, que proposa repensar la relació entre el litoral i els usos humans.
El cas del Prat exemplifi ca així com una problemàtica global es manifesta a escala local i expressa la necessitat urgent de passar de solucions reactives a estratègies sostenibles. El futur del litoral dependrà de la capacitat d’afrontar aquest repte amb una visió a llarg termini que garanteixi tant la preservació del medi natural com els usos socials de la costa.
ENTREVISTA
Joaquim Bartolomé Capdevila, tinent d’alcaldia de l’Àrea d’Acció Ambiental i Serveis Urbans i regidor d’Agricultura i Ramaderia de l’Ajuntament del Prat
«La fragilitat del litoral del delta s’agreujarà amb la pujada del nivell del mar provocada per la crisi climàtica»
En els darrers anys, la regressió del litoral al Prat s’ha agreujat. Com descriuria la situació actual de les platges del municipi?
La regressió no és que s’hagi agreujat, s’ha fet més evident perquè afecta de forma més crua a les platges amb més ús públic. La situació actual és d’espera: s’estan executant anualment actuacions de regeneració de platges que son insuficients, que tothom sap que ho són i que necessiten d’un canvi que està defi nit per part de l’administració competent (el Ministeri per a la Transició Ecològica) però que porta una demora incomprensible.
En el meu article explico que cada vegada costa més recuperar la platja després dels temporals. Comparteix aquesta idea? Per què està passant?
La recuperació de la platja del Prat després dels temporals depèn de l’aportació anual de sorra que fa el Port de Barcelona, tal com estableix la Declaració d’Impacte Ambiental de l’ampliació del Port. Tot i això, aquesta solució no és suficient, perquè els 100.000 m³ anuals aportats i la sorra fi na procedent de Port Ginesta no garanteixen l’estabilitat de la platja.
Quines considera que són les principals causes d’aquesta regressió del litoral al Prat?
El delta del Llobregat va créixer durant segles gràcies als sediments del riu i a la sorra transportada pels corrents marins. Però al segle XX, els embassaments, les rescloses, els ports i les esculleres van bloquejar aquestes aportacions naturals. Això va convertir el delta en un sistema sedimentari tancat entre el Port de Barcelona i el Garraf. Com que els temporals desplacen la sorra de nord a sud, da zona de l’antiga desembocadura del riu al Prat va perdre molta costa, mentre aquesta sorra servia per mantenir altres platges del Delta.
A banda dels temporals, quin paper tenen factors com les grans infraestructures o la manca d’aportació natural de sediments?
A partir del 2000, el Pla Delta, l’ampliació del Port i el desviament del riu van trencar l’equilibri natural de la sorra al delta del Llobregat. La nova platja de ca l’Arana no ha pogut substituir l’antiga platja “donant”, i les aportacions anuals de sorra del Port han estat insufi cients. Això ha provocat la desaparició de trams entre la Bunyola i la Ricarda i l’extensió de la regressió cap a altres platges del litoral del Prat.
Creu que ens trobem davant d’un problema puntual o estructural que anirà a més en el futur?
Tal com s’ha explicat abans, és un problema estructural no pal·liat adequadament fins ara que es veurà agreujat per l’evolució esperable de la crisi climàtica que implicarà una pujada del nivell mitjà del mar.
Com afecta aquesta situació als sistemes dunars i a la biodiversitat del litoral?
Els sistemes dunars i la seva biodiversitat, inclosos en l’espai protegit “Delta del Llobregat” de la Xarxa Natura 2000 pateixen els efectes de la regressió litoral: la seva superfície es redueix i el relleu dunar es veu mossegat pels temporals.
Més enllà de l’àmbit ambiental, quines conseqüències socials i econòmiques té per al municipi?
La situació de regressió crònica afecta també a l’ús públic de la platja, ja que les infraestructures (guinguetes, dutxes, passeres, bancs, papereres etc) es veuen afectades de forma recurrent, a banda de la reducció física de l’espai de platja disponible per l’avanç del mar i per la modifi cació de la morfologia (esglaons d’erosió, desnivells etc).
Actualment, una de les principals mesures és l’aportació artifi cial de sorra. Per què es considera insuficient?
Com s’ha dit abans, aquesta solució s’ha evidenciat insuf cient per dos motius: la granulometria d’aquesta sorra de Port Ginesta és massa fina i el volum que es perd cada any és superior als 100.000 m3 previstos.
Des de l’Ajuntament es reclamen solucions estructurals. Quines mesures serien necessàries?
Tot i les aportacions anuals de sorra del Port, la regressió del litoral ha continuat. Des del 2005, l’Ajuntament ha proposat mesures estructurals per retenir millor la sorra, com espigons submergits o tubs geotèxtils, però l’administració competent les ha descartat i ha mantingut com a única solució l’aportació de sorra. Per això, Costas ha buscat un nou jaciment amb sorra més gruixuda, que pugui oferir més estabilitat al litoral del Delta.
S’ha parlat de propostes com la construcció d’espigons o l’aportació de sorra més gruixuda. Són solucions viables a llarg termini?
Com s’ha dit en el punt anterior, semblaria que sí. De totes maneres cal recordar que tenen un cost econòmic que l’administració competent hauria d’invertir per implementar-les, mentre que la situació actual d’aportació exclusiva de sorra és sufragada pel Port de Barcelona obligat per la seva declaració d’impacte ambiental.
Quin paper tenen altres administracions, com l’Estat, en la resolució d’aquest problema?
El litoral és competència de l’Estat i actualment hi ha dos projectes principals per afrontar la regressió: un de Costas i un altre d’Aigües Ter Llobregat. Tots dos preveuen grans aportacions de sorra procedent d’un nou jaciment davant del Besòs, però sense mesures estructurals per estabilitzar la costa. En total, es planteja aportar prop de 2 milions de m³ de sorra per recuperar l’amplada de la platja i fer manteniments cada cinc anys, tot i que encara no està definit com es controlarà l’evolució de la regressió entre aportacions.
S’ha anunciat un pla per recuperar el litoral metropolità. Quines expectatives tenen des del Prat?
Des del Prat s’està reclamant des de fa anys la necessitat d’aquestes actuacions que corresponen a l’administració de l’Estat. És imprescindible que es prioritzin.
Creu que s’està actuant amb la rapidesa necessària o que s’arriba tard?
El procés de tramitació dels projectes és massa lent.
Si no s’apliquen solucions definitives, com podrien estar les platges del Prat d’aquí a 10 o 20 anys?
La fragilitat del litoral del delta, ja afectat per una regressió crònica, s’agreujarà amb la pujada del nivell del mar provocada per la crisi climàtica. Per això, cal combinar les aportacions de sorra amb solucions estructurals. Si no es fa, alguns trams s’hauran de protegir amb esculleres, fet que podria comportar la pèrdua de l’hàbitat natural de les platges deltaiques.
Per acabar, quin missatge voldria transmetre a la ciutadania del Prat sobre la importància de protegir el litoral i el futur de les nostres platges?
Per a l’Ajuntament, és vital defensar el litoral del Prat pel seu enorme valor ecològic, que ha portat a la seva protecció per part de la Unió Europea i també pel seu paper com a espai lúdic essencial per a la ciutadania, que contribueix de forma signifi cativa a millorar la seva qualitat de vida. És necessari prendre consciència d’aquests valors i continuar exigint a l’administració de l’Estat que exerceixi les seves competències per garantir la supervivència de les nostres platges.
SERVEIS QUE INFLUEIXEN EN LA GESTIÓ D’AQUESTA PROBLEMÀTICA
La regressió del litoral i la necessitat de regenerar les platges del Prat de Llobregat no depenen d’un únic agent, sinó que són el resultat de la intervenció i la coordinació de diversos serveis i administracions amb competències diferents. D’una banda, l’Ajuntament del Prat s’encarrega de la gestió quotidiana de les platges, com ara la neteja, el manteniment, la seguretat i la regulació dels usos, però no té capacitat directa per intervenir en la dinàmica del litoral ni en l’aportació de sorra. Aquesta responsabilitat recau principalment en l’Estat, a través dels organismes de costes, que són els encarregats de dur a terme actuacions estructurals com la regeneració de platges o la construcció d’infraestructures de protecció.
Paral·lelament, la Generalitat de Catalunya té un paper clau en la planifi cació territorial i en la protecció ambiental, especialment en un espai tan sensible com el delta del Llobregat, que forma part de la xarxa Natura 2000. A escala supramunicipal, l’Àrea Metropolitana de Barcelona coordina estratègies conjuntes de gestió del litoral i d’adaptació al canvi climàtic. A més, organismes com el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat vetllen per la conservació dels ecosistemes, fet que condiciona també les possibles actuacions sobre la costa.
Finalment, cal tenir en compte la infl uència d’infraestructures com el port de Barcelona, l’aeroport del Prat o el desviament del riu Llobregat, que, tot i no ser serveis de gestió directa del litoral, alteren la dinàmica natural dels sediments i contribueixen a agreujar la regressió. Aquesta multiplicitat d’actors i interessos fa que la problemàtica sigui complexa i requereixi una resposta coordinada i a llarg termini.
Ariadna Dólera Gregorio
