L’impacte del mercat laboral en l’assoliment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 1.
L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 1, anomenat “fi de la pobresa”, té com a propòsit garantir que ningú hagi de sobreviure amb menys de 2,15 dòlars cada dia, xifra que defineix el nivell de pobresa extrema segons la paritat de poder adquisitiu del 2017. Existeixen diverses problemàtiques que difi culten l’assoliment d’aquest.
La precarietat laboral és una de les principals problemàtiques socials actualment, especialment en àrees urbanes amb una forta dependència del sector serveis. En el cas del Prat de Llobregat, aquesta situació està estretament relacionada amb la seva estructura econòmica, marcada per la presència de l’aeroport i les activitats vinculades al turisme, la logística i els serveis. Tot i que aquestes activitats generen una bona quantitat d’esforç i mà d’obra, normalment no estan associades a ingressos estables ni a bones condicions laborals. L’existència d’aquests llocs de treball no fa que les persones surtin de la pobresa (ODS 1).
Feines que no proporcionen ingressos suficients
El treball temporal i/o les feines a temps parcial són exemples d’ocupació plena d’hores mal remunerades que no proporcionen ingressos suficients per cobrir les despeses de manutenció. Les persones més afectades per aquest tipus de treball són els joves i els treballadors poc qualifi cats, ja que generalment tenen difi cultats per obtenir una feina a temps complet i ben remunerada.
Bàsicament, com que el sector laboral depèn del turisme i molta gent està contractada directament o indirectament a causa del turisme, el sector laboral també depèn d’aquestes dues àrees. El resultat és que la majoria de la gent experimenta períodes en què té ingressos estables seguits de períodes en què no en té. Això fa que sigui extremadament difícil planifi car les fi nances i posa a
molts en risc de pobresa. Per tant, tenir una feina per si sol no constitueix seguretat laboral. Una feina sense un sou ni beneficis constants pot crear bàsicament els mateixos problemes relacionats amb la desigualtat d’ingressos socials.
Millorar les capacitats laborals dels ciutadans
Davant d’aquest dilema, l’Ajuntament del Prat de Llobregat ha establert múltiples possibilitats per intentar millorar la qualitat del treball i facilitar l’ocupació dels seus residents. Les iniciatives esmentades consisteixen principalment a millorar les capacitats laborals dels ciutadans i de tota la força laboral mitjançant el suport a la cerca de feina dels residents, així com la millora de les habilitats de la força laboral i, en general, l’augment del nivell d’ocupació existent a tota la regió.
L’orientació individualitzada per a l’ocupació és un camp important en què treballar. Un municipi pot oferir a les persones aturades o en condicions laborals precàries una bona oportunitat per millorar la seva ocupabilitat a través de millors perfi ls personals, crear currículums vitae efi caços i preparar-se per als processos de selecció.
Aquest tipus de suport resulta fonamental, ja que no totes les difi cultats laborals estan relacionades amb la manca d’ocupació, sinó també amb la manca d’eines per accedir-hi.
La formació contínua és clau
Un altre aspecte important és la formació. L’Ajuntament impulsa programes formatius dirigits a millorar l’ocupabilitat de la població, especialment en sectors amb més demanda. A través d’aquests cursos es poden adquirir noves habilitats o aprendre noves tècniques per al desenvolupament professional, cosa que al seu torn augmenta les possibilitats de trobar feines amb estabilitat a llarg termini i de gran qualitat! En mercats laborals en constant canvi, la formació contínua jugarà un paper extremadament important per reduir la inseguretat laboral.
A més, el municipi promou la cooperació entre el municipi i les associacions locals per crear llocs de treball. La majoria de les iniciatives proporcionen a les persones que busquen feina una via on poden trobar oportunitats dins del marc empresarial existent de la seva ciutat. A més, es presta una atenció específi ca a la població amb majors reptes ocupacionals, és a dir, els joves, les
persones que fa molt de temps que estan a l’atur i les que han superat la barrera dels 45 anys, ja que és probable que aquest grup tingui problemes de seguretat laboral.
A més, l’Ajuntament ha estat acollint iniciatives de desenvolupament econòmic que creen diversitat econòmica i una menor dependència de les activitats vulnerables com a activitat econòmica. Això és important perquè, en general, tenir un nombre cada cop més gran d’oportunitats de treball diverses signifi ca generalment que hi ha oportunitats de treball més estables i millor remunerades, cosa que redueix el risc de ser econòmicament vulnerable.
Qualitat i estabilitat laboral
En defi nitiva, es pot argumentar que el principal problema estructural que afecta l’estabilitat laboral dels residents del Prat de Llobregat no és només la manca de disponibilitat de feina, sinó també la qüestió de la qualitat i l’estabilitat laboral en general. Si bé el Prat de Llobregat presenta alts nivells d’activitat econòmica que poden donar suport a molts demandants d’ocupació amb opcions laborals disponibles, la disponibilitat d’aquest tipus de llocs de treball sovint es produeix sense cap mena d’estabilitat i sense cap mena de salari signifi catiu, la qual cosa pot conduir a la continuació dels diversos tipus de difi cultats fi nanceres que estan experimentant molts residents del Prat.
En conjunt, els esforços de l’Ajuntament centrats en l’orientació laboral, la formació i la col·laboració amb la comunitat empresarial representen un esforç important per millorar la situació. No obstant això, a causa de la complexitat del problema, l’Ajuntament ha de continuar treballant en col·laboració amb altres agents per resoldre’l, i també cal un canvi estructural en el mercat laboral per tal de proporcionar llocs de treball més dignes i permanents.
La lluita contra la precarietat laboral és essencial si volem aconseguir una societat més justa i reduir el risc de caure en la pobresa. La lluita contra la precarietat laboral contribueix al desenvolupament d’una societat sostenible. La lluita contra la precarietat laboral només pot contribuir a crear treball digne de ser anomenat «llocs de treball» mitjançant la implementació de polítiques integrals a llarg termini que no només proporcionin a les persones bones feines, sinó que també millorin la seva qualitat de vida.
ENTREVISTA A SANDRA EZQUERRA SAMPER
Acadèmica i activista social vinculada a l’economia feminista
«El sector serveis és avui el principal generador d’ocupació precària»
Com definiria la precarietat laboral en el context actual?
La precarietat laboral fa referència a un conjunt de condicions de treball caracteritzades per la inestabilitat, la inseguretat i la insufi ciència de recursos i de drets. Inclou factors com la temporalitat dels contractes, els salaris baixos, la parcialitat involuntària de la jornada, la manca de protecció social i la dificultat per planificar el futur. En el context actual, la precarietat no afecta únicament les persones amb menys qualificació: s’ha estès a sectors amb alta formació, especialment entre els i les joves, i s’ha normalitzat de tal manera que moltes vegades es presenta com una característica inherent al mercat de treball i no com el resultat de decisions polítiques i econòmiques que es podrien revertir.
Quins factors considera que contribueixen més a l’existència de la precarietat laboral?
N’hi ha diversos d’interconnectats. En primer lloc, un marc normatiu que ha anat fl exibilitzant les condicions de contractació i acomiadament, facilitant la temporalitat i reduint els costos empresarials a costa dels drets laborals. En segon lloc, la terciarització de l’economia: el pes creixent del sector serveis sovint caracteritzat per feines poc qualificades, jornades fragmentades i salaris baixos. En tercer lloc, la debilitat dels sindicats en alguns sectors i la dificultat de negociar col·lectivament. I, finalment, la divisió sexual del treball: les dones continuen concentrades en els sectors i ocupacions més precaritzats, i realitzen una proporció molt superior de treball de cures no remunerat, cosa que limita la seva disponibilitat i capacitat de negociació en el mercat laboral.
Fins a quin punt creu que el sector serveis afavoreix aquest tipus de condicions laborals?
El sector serveis és avui el principal generador d’ocupació precària, tot i que no de manera uniforme. Hi ha subsectors molt polaritzats: d’una banda, serveis altament qualificats i ben remunerats; de l’altra, sectors com el comerç, l’hostaleria, la neteja, les cures o la distribució, on la precarietat és estructural. Aquests darrers es caracteritzen per jornades partides o reduïdes, alta rotació,
estacionalitat i salaris que sovint no arriben a garantir una vida digna. A municipis com El Prat de Llobregat, per exemple, on la logística i l’hostaleria vinculada a l’aeroport tenen un pes important, aquesta dinàmica és especialment visible.
Com afecta la precarietat laboral a la qualitat de vida de les persones?
L’impacte és profund i s’estén molt més enllà de l’economia domèstica. La inestabilitat laboral dificulta l’accés a l’habitatge, a un crèdit bancari o a la planificació familiar. Genera estrès crònic i problemes de salut mental, especialment ansietat i sensació de pèrdua de control sobre la pròpia vida. Afecta les relacions socials i familiars, i limita la participació en la vida comunitària. En el cas de les dones, s’afegeix la doble presència: han de compatibilitzar feines precàries amb la responsabilitat desproporcionada de les cures. Tot plegat genera el que alguns autors anomenen «els pobres treballadors» persones que treballen però que no arriben a cobrir les seves necessitats bàsiques.
Quines mesures creu que serien més efectives per reduir la precarietat laboral?
Cal actuar en diversos fronts alhora. En l’àmbit normatiu, reforçar la protecció davant l’acomiadament i limitar la contractació temporal injustificada. En l’àmbit salarial, garantir que el salari mínim permeti viure dignament i reforçar la negociació col·lectiva sectorial. En l’àmbit de les cures, redistribuir-les socialment mitjançant serveis públics de qualitat i una corresponsabilitat real entre homes i dones, perquè la precarietat femenina no es resoldrà sense abordar qui fa el treball invisible que sosté la vida. I, a escala local, promoure models de desenvolupament econòmic que prioritzin ocupació estable i de qualitat per sobre de la mera creació de llocs de treball en qualsevol condició.
Raúl Jiménez
