Després de la mort del seu pare, en Damià passa les nits rondant per Barcelona, mancat d’il·lusió i d’afecte. Potser per demostrar-se que encara és capaç de sentir alguna cosa comença a prostituir-se i la seva vida es bifurca: de dia és un adolescent aplicat als estudis que té cura de la seva àvia, i de nit ofrena el seu cos per sadollar les fantasies d’homes estranys. Aquest és el plantejament de la novel·la La nit més clara, del pratenc Marc Parera, que ha passat pels estudis d’elprat.ràdio per oferir una entrevista que podeu escoltar tot seguit o llegir-ne un extracte a continuació:
Marc, tu ets filòleg, docent, periodista i també traductor. Quina és la teva vinculació amb el Prat?
La meva família viu aquí, jo també hi vaig viure fins gairebé els 30 anys, i hi vinc cada setmana. A més, justament en aquesta ràdio vaig començar a fer de periodista.
Quan vas començar a escriure, a tenir els teus textos?
A l’Institut Baldiri Guilera, on estudiava, solia presentar-me als concursos literaris. Ja començava a tenir el cuquet. Després, cap al 2005 – 2006, vaig començar a escriure aquesta novel·la, La nit més clara, que després he anat polint, eliminant frases, perquè no fos un text massa dens.
Volies ser més concís, més directe?
Aquest interès em va començar per un llibre, El gran quadern, de l’Agota Kristof, que fa referència a l’objectivitat del llenguatge, i això per a mi va ser una mena d’obsessió, ser el màxim concís possible.
En quin moment vas decidir que ja havies revisat prou el text i que el llibre estava llest per ser publicat?
De fet, al cap de 20 anys vaig trobar una editora que volia publicar la novel·la i em va demanar que hi afegís fragments. Això va ser un repte perquè, clar, el marc de fa 20 anys no és el d’ara. Però crec que ningú no els podrà detectar.
Al llibre parles del dol, de la pèrdua d’un pare i com això afecta el protagonista, Damià.. Per què et va interessar aquesta tragèdia de perdre un pare?
El dol és un tema que tinc com a preocupació recurrent. I no és el meu cas directe, perquè el meu pare és viu. Però trobava que era un bon camí d’entrada per situar-nos amb una persona que ha patit una situació dolorosa. El tema també em permetia, a través de dificultats econòmiques i d’aquesta buidor que el protagonista experimenta, entrar en el món de la prostitució.
«El dol és una preocupació recurrent que tinc»
És un món fosc, difícil, que encara continua amb molt d’estigma, sobretot quan parlem d’un home jove que busca diners amb homes més grans que ell. Per què vas buscar aquesta part tan fosca?
L’estigma encara hi és i, de fet, en primícia et dic que, en l’edició en castellà, alguns mitjans d’esquerres no havien volgut tractar el tema precisament perquè era un tema incòmode. Jo no hi veia la polèmica, també perquè potser m’havia inspirat en una pel·lícula, Viure la seva vida, de Godard, que tracta sobre la prostitució, i jo ho veia potser des d’un punt de vista més literari. També crec que de vegades hem de posar el focus en les situacions que potser no són tan quotidianes, però que precisament per trencar l’estigma està bé fer-ho, per poder donar veu a aquestes situacions o personatges.
«Alguns mitjans no han volgut tractar el tema de la prostitució perquè els resultava incòmode»
Què era el que t’interessava a tu d’aquest món, tot i saber que et tancava portes fins i tot a mitjans o a lectors?
A mi no m’interessa particularment, però potser des d’un punt de vista metafòric tots, en algun moment, hem fet coses que no volíem fer. La idea és intentar apropar-nos al personatge, entendre per què fa el que fa.
Per Sant Jordi, signaràs el llibre?
Sí, però ho faré a Barcelona, perquè al Prat no m’ha sorgit l’oportunitat.
El teu llibre l’ha editat La Magrana en català i Dos Bigotes en castellà. La traducció al castellà l’has fet tu?
Sí, la vaig fer jo perquè també volia canviar algunes cosetes, amb aquest procés de revisió que no acaba mai, i aleshores volia també fer els canvis a la versió catalana… fins que l’editor em va dir, “mira, Marc, prou”.
Has escrit altres coses? Estàs en altres projectes també literaris?
Sí, vaig fer la traducció dels contes de l’Agota Kristof i ara tinc una segona novel·la que també porto temps treballant-hi, però de moment potser no sé si deixar-la aparcada o no, perquè sento que potser encara no és el moment, però segueixo escrivint o escric coses noves i en algun moment potser veuran la llum.
Quina rebuda està tenint la teva novel·la?
Publicar a La Magrana m’ha ajudat molt, he rebut molts comentaris, gent que per Instagram em diu que li ha agradat molt la novel·la, això t’alegra el dia. El que més m’agrada és participar als clubs de lectura, on la gent et qüestiona, et dona la seva opinió, et fa comentaris, veus amb què han connectat, amb què no, i tot d’una manera molt constructiva. Estaria cada setmana visitant clubs de lectura.
«M’encanten els clubs de lectura, en visitaria un cada setmana»
Recordes algun comentari d’algun lector que t’hagi sorprès?
Una vegada un noi se’m va apropar i em va dir que ell havia viscut una situació molt similar a la de la novel·la. Em vaig quedar una mica parat perquè, clar, jo partia de la ficció i vaig pensar que aquell noi estava més a prop de la realitat que explica el llibre que no pas jo. Va ser curiós.
Isa Gonzalo Isla
