“El sobrecost de la construcció dels 101 pisos ens ha posat en una situació financera molt difícil”

Entrevista a Antoni Pedrero, president de la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) del Prat
Dimarts, 2 desembre 2025 · 12:52 hores ActualitatCooperativismeEconomia

Antoni Pedrero, en una foto durant la col·locació de la primera pedra de l'edifci dels 101 habitatges.

Actualitat
Cooperativisme
Economia

Els 101 habitatges que està construint la COV a l’av. Onze de Setembre estan ja gairebé acabats, oi?
Estan pràcticament acabats. Ara estan fent neteja i retocant algunes cosetes. El problema principal que teníem al darrer moment és que la companyia Endesa no ens havia fet la connexió i això ens ha endarrerit. Les persones que hi ha d’entrar estan molt il·lusionades, ja volen comprar els mobles, el sofà… ens pensàvem que arribaríem per Festes, però haurem d’esperar una mica. Crec que a finals de gener ja podrem lliurar les claus i farem una festa, òbviament. Nosaltres també tenim pressa, perquè la Cooperativa està amortitzant crèdit i, en canvi, no estem rebent encara ingressos pel lloguer dels pisos.

«A finals de gener ja podrem lliurar les claus i farem una festa»

Com valoreu aquesta experiència?
Molt positivament. Nosaltres teníem aquella història dels anys 60, fins al 75, en què vam construir més de 1.000 habitatges al Prat. Després ja vam passar als anys 2007 – 2008, en què vam fer el petit bloc del carrer Gaiter, el dels balcons de coloraines, per agafar musculatura, ja preveient els futurs creixements del Prat cap al sud i cap al nord. La valoració dels 101 habitatges és molt positiva, però econòmicament el salt que ha fet el cost de la construcció ens ha posat en una situació financera molt difícil. Hem hagut d’hipotecar patrimoni propi per finançar aquesta obra i els propers anys ho passarem, des del punt de vista de la tresoreria, una mica malament. Però tenim prou cobertura i estem il·lusionats que arribarem a bon port. De fet, ja hi estem arribant.

«Els propers anys ho passarem, des del punt de vista de la tresoreria, una mica malament, però arribarem a bon port»

En un futur, repetireu aquest model?
Nosaltres hem fet propostes, però encara no són ben recollides. Per exemple, les administracions, al marge de les seves pròpies competències, haurien de posar no només el terreny, com en aquest cas ha fet l’Ajuntament del Prat, sinó una miqueta més. Recursos econòmics, vull dir. Perquè si no, la viabilitat recau en una entitat que s’ha d’hipotecar massa i perilla el seu propi status quo. Per exemple, a Barcelona ja s’estan fent experiències en què l’ajuntament, a banda de posar el terreny a 75 anys, ampliables a 99, dona subvencions retornables a les entitats promotores, de manera que el cost final del projecte sigui viable.

«Les administracions, a més del terreny, hauríen de posar una miqueta més, recursos econòmics, perquè els projectes siguin viables»

Aquest no ha estat el cas dels 101 habitatges, oi?
No s’ha pogut. També teníem expectatives en llogar o comprar els baixos comercials, perquè també és una inversió molt forta i en això, de moment, no s’ha trobat solució i estem buscant gent que ho llogui perquè necessitem ingressos.

«Estem buscant gent que ens llogui els locals comercials, perquè necessitem ingressos»

Per amortitzar el crèdit?
Sí, tot i que també hem tingut sort amb els processos de selecció de les entitats financeres que ens han ajudat, que són totes entitats de banca ètica. Per exemple, Coop57, que és una cooperativa de serveis financers, ens ha ajudat moltíssim, una quantitat de quasi bé dos milions per anar pagant honoraris, que és importantíssim. Perquè ja tens despesa abans de començar l’obra. I també hem fet un crèdit amb l’Institut Català de Finances, amb bones condicions, i finalment amb la banca ètica FIARE. Tot això ens ha permès abordar tot el cost de l’obra, que va començar amb un pressupost d’11 milions i ara ja som a més de 17.

«L’obra va començar amb un pressupost d’11 milions d’euros i ara ja som a més de 17»

I això, com ha estat?
Perquè en dos o tres anys el cost de l’obra s’ha incrementat més d’un 30 %, de cop i volta. Això és un patiment, però lluitarem. La COV ha posat el seu granet de sorra però la crisi habitacional s’ha de treballar des de tots els punts de vista possibles per intentar fer tots aquests habitatges que falten i, sobretot, d’aquest model de lloguer sostenible, assumible per moltes d’aquestes famílies.

Isa Gonzalo Isla

Escolteu l’entrevista:
Tot seguit podeu escoltar l’entrevista en format àudio, emesa el dissabte de Fira Avícola en el marc del programa Planeta Prat d’elprat.ràdio: