L’Alba Tobella va oferir ahir una xerrada al Centre Cívic Palmira Domènech, durant la presentacó de la Guia per a un bon ús de les pantalles per a infants i adolescents.
A Verificat heu elaborat un portal amb dades sobre l’ús de les pantalles per part d’infants i d’adolescents. Quines dades en destacaries?
Hi ha tants elements a la vida d’un infant que és molt complicat veure l’impacte directe que tenen les pantalles en la seva vida. A nivell científic, el que s’ha estudiat sobre les pantalles encara és molt limitat. S’ha vist que en major o menor mesura poden tenir un impacte positiu, però que l’acompanyament ha de ser responsable i sobretot en els tres primers anys es recomana pràcticament zero pantalles, fins als sis molt poqueta pantalla i amb un acompanyament sempre per part dels adults.
«Els tres primers anys de vida es recomana zero pantalles. Fins al sis, molt poqueta pantalla i sempre amb acompanyament adult»
Ara sembla que hi ha un retrocés en l’ús de les pantalles als centres educatius.
Fa uns anys, tot el que tenia a veure amb els dispositius electrònics era el modern. Ens hem d’adaptar a les noves tendències educatives i això passa per una digitalització. Deu anys després, està clar que l’analògic també té els seus avantatges. Aquest ensenyament més reposat, més aïllat, més específic sobre alguns temes també aporta els seus beneficis. I les xarxes socials tenen un component molt positiu de socialització, però també responen a uns interessos econòmics i estan dissenyades perquè ens hi enganxem. Hem de veure els potencials negatius que pot tenir l’ús excessiu d’aquests dispositius.
«Les xarxes tenen un component positiu de socialització però també responen a interesssos econòmics i estan dissenyades perquè ens hi enganxem»
Un altre perill és la desinformació, oi?
La desinformació és omnipresent i les xarxes socials són el seu espai natural d’amplificació, i és molt probable que els adolescents es trobin amb aquesta desinformació a les xarxes relacionada amb temes polítics, de salut, dietes, discursos d’odi, canvi climàtic… Saber diferenciar desinformació i informació verificada és fonamental i hauria de ser una assignatura obligatòria als centres educatius. Nosaltres sempre diem que l’alfabetització mediàtica o el pensament crític és la capacitat lectora de llegir digital, perquè ja no és només llegir un text i entendre de què parla, sinó que també has de saber el context en el qual t’està arribant certa informació, entendre aquest algoritme que està propiciant que m’arribi a mi aquest vídeo i no un altre.
«Les xarxes són l’espai natural d’amplificació de la desinformació»
Què recomaneu per ajudar a distingir el gra de la palla?
Hi ha missatges falsos que estan dissenyats per atreure’ns, tots som vulnerables, persones de qualsevol edat, però els joves i la gent gran ho són més. Si ens arriba una informació que ens fa sentir una emoció, ja cal sospitar. Després, analitzar-la i veure si arriba de fonts fiables i, si no, buscar-les.
«Si ens arriba una informació que ens fa sentir una emoció, ja cal sospitar. Després, analitzar-la i veure si arriba de fonts fiables»
Vosaltres feu formacions al respecte, oi?
Sí, ajudem a distingir entre un fet i una opinió, perquè sovint ens expliquen fets que camuflen opinions que així guanyen legitimitat. Ajudem a contextualitzar vídeos, que fora de context donen un missatge diferent –sovint contrari- del que en un inici volien donar. Treballem també amb les teories de la conspiració, explicant, per exemple, com funcionen les esteles de vapor d’aigua al cel, que és una teoria de la conspiració molt gran…
«Sovint ens expliquen fets que camuflen opinions que així guanyen legitimitat»
La intel·ligència artificial us facilita la feina?
Ens en dona més, perquè permet descontextualitzar i crear imatges falses de manera ràpida i barata. Ara encara podem distingir les imatges amb IA de les que no, però aviat no en sabrem. Llavors tornarà a guanyar pes tot el que et deia abans de fer-se les preguntes adequades davant de la informació, anar a buscar les fonts de qualitat i ignorar críticament tot aquell contingut que en realitat no ens està aportant res.
«Aviat no sabrem distingir les imatges reals de les que estan fetes amb intel·ligència artificial»
Luis Rodríguez Alonso
Escolteu l’entrevista a elprat.ràdio:
