La pratenca Clàudia Sanfeliu és llicenciada en Ciències Culinàries i Gastronòmiques, i treballa a la cuina d’un restaurant barceloní. La Clàudia ha fet un treball de final de grau (TFG) que combina la memòria oral, l’estudi històric i la reinterpretació d’antigues receptes tradicionals del Prat, moltes de les quals havien quedat en l’oblit.
Per què et va interessar quest tema?
Perquè considero que al Prat ens faltava una base històrica culinària, que la notava molt perduda. És cert que va sorgir el boom del 2000, de molts restaurants que han fet molt bona feina tractant productes com el pollastre Pota Blava i la carxofa del Prat, però que quedaven receptes amb altres ingredients, una mica oblidades. Aleshores vaig buscar algunes que s’haguessin perdut pel camí per intentar recuperar-les i fer aquest minireceptari.
Quina importància té preservar i difondre aquestes receptes tradicionals en l’actualitat?
El Prat està molt vinculat a la gastronomia, aquí li donem molta importància. A mi m’interessava saber què es cuinava abans que explotés la cuina del Pota Blava i de la carxofa. Aquests productes, abans, no es menjaven cada dia, sinó en moments puntuals. Per tant, què es menjava el dia a dia? Què cuinaven, a les cases de pagès?
“M’interessava saber què es cuinava abans que explotés la cuina del Pota Blava i la carxofa”
Quins casos de productes o receptes que s’havien perdut voldries destacar?
M’ha sobtat que hi havia molt d’arròs. Al Prat es conreava arròs i hi havia un molí arrosser. També les angules, que ara estan molt prestigiades i són plats molt cars, als canals del Prat n’hi havia moltes i era un menjar de pobres. Es menjaven en truita, per exemple, però hi ha diverses receptes amb angules. També tenien molta importància els productes de l’horta, per exemple una varietat de col que es plantava només aquí al Prat i que ja no es planta. El meló del Prat, que era molt prestigiós, i que ara s’està recuperant, per sort.
“M’ha sobtat que hi havia molt d’arròs. Al Prat se’n conreava i hi havia un molí arrosser”
Les persones amb què has parlat quins records tenen de la gastronomia d’abans?
Més que receptes, la gent tenia moltes anècdotes vinculades al menjar. Per exemple, una senyora que explicava que la seva àvia feia un ànec amb cebes i quin era el procediment per matar l’ànec, i tot el que es muntava a la casa per fer aquell plat, era com tot un ritual, tota la família junta preparant l’àpat. També hi ha gent que recorda què es menjava als restaurants de l’època, la majoria ja desapareguts. Queda el Cafè de la Rambla, per exemple.
Una recepta que t’hagi cridat l’atenció?
A l’Arxiu Municipal vaig trobar-ne una del segle XVI però gairebé no és llegible, perquè el document està molt malmès. L’estic investigant, sé que la recepta ve de Sant Boi, i és de l’època de la fonda més antiga de Catalunya que encara està oberta, l’Hostal de Pinós, al Solsonès.
“A l’Arxiu Municipal vaig trobar una recepta del segle XVI, però gairebé no és llegible. L’estic investigant”
Quan acabis el TFG, seguiràs investigant?
Sí, no em vull quedar aquí. M’agradaria fer-ne un llibre que contingui receptes, però que no serà un receptari típic, sinó que també expliqui històries.
“Vull fer un llibre que incloqui aquestes receptes, però que també expliqui històries”
Algunes de les receptes antigues les has reinterpretat o adaptat a l’actualitat, oi?
A veure, i ha moltes receptes que, ara mateix, potser no ens les menjaríem, perquè el nostre paladar no hi està adaptat. Són gustos molt forts, molt aspres. Vaig fer una coca de pinyons i cireres confitades, com un panellet gegant, un massapà molt dens, amb ametlla, anís, que avui seríem incapaços de menjar. L’hauria d’adaptar una mica als gustos actuals. També hi ha una recepta, una crostada, que és una espècie d’empanada que es feia aquí al Prat, amb xai, i les coccions eren molt estranyes, de fet, no estava determinat quant de temps havia de coure. Ficaven directament la carn crua al forn dintre de l’empanada. Ara això no ho fem, ho cuinem a part i després ho afegim.
“Hi ha moltes receptes que, ara mateix, potser no ens les menjaríem, perquè el nostre paladar no hi està adaptat. Són gustos molt forts, molt aspres”
Alguna recepta de postres?
Em vaig trobar amb els préssecs en almívar, que al Prat la gent no feien l’almívar a casa, sinó que el portaven d’una confiteria. I amb els préssecs en feien confitura per a tot l’any.
Quin paper tenen els nostres dos productes estrella, el Pota Blava i la carxofa, en el teu TFG?
Doncs els he posat en un segon pla, la veritat, perquè ja estan amortitzats i són prou coneguts a nivell popular i amb cuiners que els tracten molt bé. I al Prat hi ha molts altres productes de qualitat i amb les seves receptes. Crec que cal anar més enllà del pollastre i la carxofa. Aquesta és la meva inquietud.
“Cal anar més enllà del pollastre Pota Blava i la carxofa Prat”
Ara que som a la tardor, quina recepta ens recomanes?
Una recepta tradicional era l’escarola arrissada del Prat amb raves i api, amb molt d’oli i molt de vinagre. És una recepta molt d’hivern, molt reconfortant, i fàcil de fer. És un acompanyament molt divertit per a plats més densos, com el mateix rostit de pollastre. Com a recepta de tardor, el mateix ànec amb cebes, que hem comentat abans, perquè la tardor és època de caça.
Rocío Santaufemia
Escolteu l’entrevista a elprat.ràdio:
