El CSIC avaluarà l’impacte en la salut de la contaminació del trànsit aeri de l’aeroport

L’objectiu és investigar la presència de partícules ultrafines, l’amoníac, el carboni negre o el potencial oxidatiu
Dijous, 24 juliol 2025 · 11:24 hores ActualitatEconomiaInfraestructures

Laboratori mòvil d'investigació atmosfèrica del IDAEA-CSIC / Andrés Alastuey

Actualitat
Economia
Infraestructures

Un equip d’investigació de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC (IDAEA-CSIC) monitorarà aquest estiu nous compostos de la qualitat de l’aire en l’entorn de l’aeroport del Prat. En concret, partícules fines, l’amoníac, el carboni negre o el potencial oxidatiu amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la contaminació generada pel transit aeri en la salut.

Segons ha comunicat la delegació a Catalunya del CSIC, “donada la impossibilitat de fer el mostreig a l’aeroport”, la campanya es realitzarà de forma intensiva al llarg de l’estiu amb la instal·lació de punts de mesurament en el seu entorn immediat; en concret, al tanatori El Prat Sud i al dipòsit anti-DSU de la Bunyola d’Aigües del Prat, gràcies a la col·laboració tant d’Àltima com de l’empresa municipal del Prat, l’Ajuntament del Prat, l’AMB i la Subdirecció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. “Mesurarem els aerosols atmosfèrics i precursors gasosos, i estudiarem com contribueixen les diferents fonts al material particulat, a les partícules ultrafines i al potencial oxidatiu, tant en zones urbanes com en punts crítics d’emissions de trànsit”, detalla Andrés Alastuey, investigador de l’IDAEA-CSIC i responsable del projecte.

La campanya de mesuraments s’emmarca dins del projecte AIR-PHONEMA, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i liderat per l’IDAEA-CSIC, que té com a objectiu avaluar la contribució dels diferents mitjans de transport als nivells de contaminació de l’aire ambiental. En aquest sentit, tal i com publicàvem recentment, les dades de la qualitat de l’aire reflecteixen millores en els darrers anys i compleixen amb els actuals llindars fixats per la Unió Europea, però incomplirien els exigits per a l’any 2030, segons la nova Directiva de Qualitat de l’Aire de la UE, que també reclama investigar aquests nous compostos i qualifica la contaminació atmosfèrica encara com un problema important de salut pública.