L’any 2025 acabava al Prat amb una notícia que ens deixava corpresos. El 13 de desembre, la Gina, una nena de 5 anys de la ciutat, havia desaparegut. Tot apuntava que el pare, de nacionalitat italo-argentina, se l’havia endut a Itàlia sense el coneixement ni tampoc el consentiment de la seva mare, la pratenca Laia Castelltort.
Després de setmanes d’angoixa, el pare i la nena van ser localitzats prop de Nàpols, però la troballa no va ser el final d’aquest calvari i la família materna va haver de lluitar pel retorn de la Gina fins al 27 de gener, en què per fi van poder donar la notícia més esperada, el retorn de la Gina a casa.
El magazín matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio ha entrevistat la Laia Castelltort, que ha preferit no mostrar la cara per major privacitat. Podeu escoltar l’entrevista tot seguit o llegir-ne un extracte a continuació.
Escolteu l’entrevista:
Laia, com estàs?
Encara bastant bloquejada, assimilant tot el que ha passat. Venir a la ràdio m’ho farà reviure tot i estaré uns dies tocada, però m’haig d’explicar i també vull que la gent sàpiga el que ha passat.
Et va sorprendre que el cas es viralitzés tant?
Moltíssim, però no en vaig fer cap seguiment perquè era insuportable. Però sí sé que el poble hi ha estat al darrere, perquè soc a diverses entitats del Prat i el recolzament per part del poble, família i amics ha sigut molt bèstia.
Ja ha passat pràcticament un mes des que la Gina va tornar a casa. Com està ella?
La Gina és molt conscient de tot el que ha passat. Comença a verbalitzar, perquè és una nena que ja estava tocada. Cada cop que li tocava estar amb el pare, ella tornava bastant angoixada. Clar, el pare no li parlava bé de mi. Llavors, és una nena que és molt tancada. Quan tornava d’estar amb ell em muntava escàndols a mig del carrer, m’arribava a pegar, i es tancava en banda. Em deia que el pare li deia que aviat estaria amb ell i dormiria cada dia amb ell, això era constant. La Gina em va dir fa poc que “jo t’estava avisant i tu no has fet res, i el papa se’m va endur”. Això per a mi és molt dur. Quan se la va endur, el pare li va dir que jo havia mort. Ella diu que va plorar molt.
«Cada cop que tornava d’estar amb el pare, la Gina estava molt angoixada, perquè ell li parlava malament de mi»
Com va ser per a tu aquell primer dia que el pare no te la retorna?
Jo ja ho sabia, no em va estranyar. Tres mesos abans ja l’havia denunciat per violència vicària, perquè la Gina vivia amb molta por que el pare se l’emportés, i ell anava dient que ens faria mal a mi i a tota la família. Per això, quan ho va fer no em va sorprendre.
«Feia temps que el pare anava dient que ens faria mal a mi i a tota la família»
Davant d’això, Laia, intentaves que et protegissin d’alguna manera?
Em van denegar l’ordre d’allunyament tres mesos abans. Vaig aportar àudios de la Gina, però em van dir que tenia poca credibilitat, que aquí no hi havia cap perill. Doncs tres mesos després…
«Tres mesos abans que se l’emportés em van denegar l’ordre d’allunyament perquè deien que jo tenia poca credibilitat»
I en el moment que se l’endú, quina és la reacció policial?
Que no podia fer la denúncia fins dilluns. I dic, hi ha una llei que ha sortit fa pocs mesos que diu que sí que puc denunciar. Doncs no, fins dilluns. Llavors aquí es perden 24 hores, torno al Mossos el diumenge pel matí i dic, ei, sisplau, truqueu a aquesta persona, al pare. I la resposta va ser, per què l’hem de trucar? Perquè té la meva filla i no me l’ha tornat. Aleshores sí que em van agafar la denúncia.
Això passa pels volts de Nadal, que és una època en què, segons la policia, aquest tipus de sostraccions de menors es produeixen de forma més habitual. Tu paties per la integritat de la Gina?
Sí, perquè no sé fins on és capaç d’arribar, aquest home, la veritat. Perquè té un historial…
Vas saber on era la Gina gràcies a una detectiu, oi?
Sí, de seguida vaig veure molt clar que necessitava una detectiu. No perquè no confiï en Mossos, sinó perquè si aquesta persona ha sortit d’Espanya, els Mossos no hi podien fer res, més enllà de d’informar a Itàlia. Però Itàlia encara no ha constatat res, encara estem esperant l’informe de la seva investigació. A la Gina la troben el dia 23 i cometen un error greu, perquè detenen el pare sense que hi sigui la nena. Sort de la detectiu, que la pot localitzar. A Itàlia no han tingut cap cura de protegir la nena per sobre de tot, hi han hagut moltes negligències.
«A Itàlia han comès moltes negligències, no han tingut cap cura de protegir la nena per sobre de tot»
I amb qui estava la Gina, a Itàlia?
Amb una parella, que no sé qui són. Un cop detingut, el pare declara en contra meva, diu que jo maltractava la nena, que la deixo sola, que la porto a l’escola en pijama, que està desatesa i en perill. Diu que es va emportar la Gina en cotxe fins a Nàpols. I allà la va escolaritzar i gairebé des del principi d’arribar-hi ja la va portar a escola. L’única informació que em va arribant és de la detectiu, de ningú més.
La Gina va estar a un centre de menors?
Sí, en el moment que detenen el pare la porten a un centre de menors, que és un pis molt tronat…. S’autoritza el pare a veure la Gina al centre aquest, sense dir-me res a mi. El 8 de gener, la meva advocada, la Carla Vall, aconsegueix el telèfon del centre de menors i puc fer una videotrucada amb la Gina, que es queda en xoc, perquè pensava que jo estava morta. Durant l’hora que parlem veig que ella mira d’aguantar-se el plor, però finalment es desfà. I aleshores la coordinadora decideix que el pare no pot anar a veure la nena al centre.
Quants dies passa la Gina en aquest pis?
Més d’un mes, sense sortir cap dia al carrer, ni anar a escola, res.
Quan et diuen que sí que te la pots endur a casa?
El 13 de gener jo tinc la vista, allà a Itàlia. Són quatre hores i mitja en un despatx, a menys d’un metre del pare, que estava present i m’anava buscant tota l’estona amb la mirada. Tot en italià, perquè el consolat espanyol em diu que em busqui la vida. Trobo una advocada italiana, que no sap castellà i no ha buscat traductor. Sort que m’acompanya la detectiu i la Mireia, una advocada companya de la Carla Vall. Quan acaba la vista, jo em quedo asseguda allà, sense entendre res. La gent s’aixeca, tothom rient… o sigui, al·lucinant. Vaig passar una ansietat molt gran. Finalment em diuen que l’endemà puc anar a visitar la Gina.
«A la vista a Itàlia passo quatre hores i mitja en un despatx, a menys d’un metre del pare, que m’anava buscant tota l’estona amb la mirada»
Ara, què et queda per endavant? Has de continuar lluitant aquí a nivell de la justícia?
Queda el judici penal, que es va anul·lar la setmana passada i que ja veurem quan ens citen. El de la custòdia, que és el dia 2 de març, que ell ha demanat que s’anul·li. I després el de la sostracció. Em queden tres judicis. A Itàlia ja vaig fer la declaració de tot el succés, fa unes tres setmanes, que em van tenir esperant cinc hores i després la fiscal va ser molt desagradable, em va anar a la jugular, no sé per què. La Carla Vall em va dir que m’havien insultat a la cara., que em va dir que jo tenia poca credibilitat. No entenc res. A veure, es van endur la meva filla.
«Encara tinc pendents tres judicis. El penal, el de la custòdia i el de la sostracció»
Les mesures cautelars segueixen vigents, per tant, si el pare ve a buscar la nena, li hauries de deixar les hores corresponents, oi?
Sí, però òbviament no ho faré, perquè la primera que no vol és la Gina. Però clar, què em pot passar a mi si no entrego la nena? El pare està incomplint la mesura d’haver de signar cada 15 dies al jutjat. També està incomplint l’aportació per manutenció. Està incomplint la indemnització del judici que vam tenir, que això no m’ho pagarà. Que m’és igual. Porto cinc anys considerant-me mare monoparental de la Gina. Busco diners a sota les pedres i a la Gina no li faltarà de res. Però ell està incomplint un munt de coses i ningú està fent res
«Busco diners a sota les pedres i a la Gina no li faltarà res. Però ell està incomplint un munt de coses i ningú està fent res».
Recordem que segueix en marxa la campanya de micromecenatge per recollir aportacions econòmiques que ajudin la Laia a tirar endavant tots els processos judicials pendents. Gràcies, Laia.
Gràcies a vosaltres.
Víctor Asensio / Isa Gonzalo Isla
