Al Prat continua el neguit i la preocupació col·lectiva pel cas de la Gina, una nena de 5 anys del nostre municipi que va ser sostreta pel seu pare el passat mes de desembre i que va ser localitzada dies després a Itàlia, on se la va emportar el pare, que hi té família. Tot i estar sana i estàlvia, la Gina continua ingressada en un centre de menors a Nàpols, pendent de ser retornada a Catalunya. La seva mare, la pratenca Laia Castelltort, ha iniciat una campanya de micromecenatge a Internet per afrontar els costos judicials que haurà ara d’assumir. De moment, ja ha recaptat més de 40.000 € a través de més de 1.700 aportacions.
La seva advocada, Carla Vall, és especialista en violències masclistes, en violència sexual i també en violència vicària, com és aquest cas. El magazine matinal Planeta Prat d’elprat.ràdio li ha fet una entrevista que podeu escoltar tot seguit o bé llegir-la a continuació.
Carla, què va passar el passat mes de desembre, quina és la cronologia dels fets?
La Gina no va ser retornada a la seva mare, que és qui n’ostenta la custòdia, que té el pare de manera provisional, i el fet de no ser retornada va aixecar totes les sospites per part de la família materna i del seu entorn. La mare interposa una denúncia per aquesta sostracció i està 15 dies sense saber on es troba la nena. Una detectiu privada i els Mossos d’Esquadra la localitzen a Itàlia. Ara es troba internada en un centre d’acollida, sense cap persona de referència ni coneguda per ella, sense cap persona que parli el seu idioma.
Quin conveni regulador hi ha sobre la custòdia de la nena?
Prefereixo no entrar en detalls, però sí que hi ha hagut un incompliment per part del pare i s’han vulnerat els drets de la Gina, que és la víctima directa dels fets i a qui s’està instrumentalitzant per fer mal a la mare.
«La Gina és la víctima directa dels fets i se l’està instrumentalitzant per fer mal a la mare»
Per tant és un cas de violència vicària, de voler fer mal a la mare a través de la nena.
La violència vicària és aquella en la qual s’instrumentalitza una persona, o un animal, que té un gran vincle amb la víctima a qui es vol fer mal, de manera que en un sol atac s’agredeixen dues persones. En aquest cas veiem que és una violència que es desplaça contra la nena per fer mal a la mare. En aquest cas tenim diversos tipus de delictes, diverses causes en curs, ja que a més hi ha una sostracció de caràcter internacional amb la clara intenció d’impedir que la nena tingui accés al seu entorn proper.
Quina és la situació legal, ara mateix? Per què la Gina no ha estat ja retornada a la mare?
Estem en una situació de bloqueig, perquè Itàlia està fent valdre la seva competència per sobre de la nostra. Jurídicament és incomprensible, perquè tenim una resolució d’un jutjat del Prat que diu que aquesta nena ha de ser restituïda a la seva llar, a la seva mare, i, per tant, Itàlia el que hauria de fer és complir amb els convenis internacionals, que marquen que quan hi ha una resolució del país d’origen de la menor d’edat, aquesta ha de ser restituïda de forma immediata, precisament perquè és una menor d’edat i perquè el dany que s’està causant és encara superior. Itàlia hauria de declarar-se incompetent per resoldre el fons d’aquesta qüestió i retornar-la a casa.
«Itàlia hauria de declarar-se incompetent per resoldre el cas i retornar la Gina a casa»
A Itàlia la llei és diferent. Allà es reconeix com aquí la violència vicària?
Tot i que siguem països veïns i que partim d’una arrel comuna, ells tenen una perspectiva cultural molt diferent de la nostra. Jo vaig estudiar dret allà i us puc dir que la visió del pare de família i de la figura central dels pares és molt més forta que la que tenim aquí i, per tant, aquesta concepció de família tradicional impregna de valors el procés i fa que hi hagi una visió amb molta menys perspectiva cap la infància.
«A Itàlia, la figura central del pare és molt més forta que aquí i aquesta concepció de la família tradicional impregna el procés»
Ara cal seguir un procés molt costós i per això la Laia està fent una campanya de micromecenatge. Quines passes heu de començar a seguir ara i quina temporalitat us marqueu per endavant?
La temporalitat és una mica incerta, però sí que cal tenir una representació lletrada també a Itàlia, perquè sembla que de moment no volen renunciar al que ells han establert com la seva competència i que, per tant, tenim multiplicitat de processos, la qual cosa fa que els costos siguin elevats, però també perquè la dedicació que requereix aquest assumpte és molt elevada. Ha estat complex arribar fins aquí i esperem que Itàlia resolgui ràpid aquesta situació i que puguem retornar la competència a casa nostra i que la Gina pugui tornar el més ràpid possible.
Heu activat altres mecanismes per part de les institucions, del govern central, del govern de la Generalitat, perquè puguin intercedir?
Absolutament totes. Tant la Generalitat de Catalunya com el govern de l’Estat han emprès tots els mecanismes disponibles. Tothom s’hi ha a esforçat d’una manera molt professional i molt compromesa, perquè tot i ser les dates que eren, vam estar en coordinació des de divendres de Nadal, Sant Esteve, tots els dies en contacte i no hem aconseguit cap resposta positiva per part d’Itàlia.
«Tant la Generalitat com el govern de l’Estat han emprès tots els mecanismes disponibles»
Tot i seguir la via judicial, no deixareu d’intentar les vies diplomàtiques, no?
Cap ni una. En aquest tipus de casos cal empènyer des de tots els cantons possibles i hem de procurar activar tots aquells mecanismes dels quals disposem tant a nivell d’administració pública com a nivell judicial per fer que torni a casa.
Què ha passat amb el pare de la Gina? Està detingut?
Ho desconec.
«Cal destacar tota la feina que s’ha fet a nivell de l’administració local, de l’entorn proper i de la ciutadania. La família necessita sentir aquest suport popular»
Sentiu el suport ciutadà, sobre tot del Prat?
Totalment. Cal destacar també tota la feina que s’ha fet a nivell d’administració local, de l’entorn proper i de la ciutadania. Primer en la difusió, a través de les xarxes…. i cal fer un gran agraïment a totes les persones que han contribuït a omplir la guardiola del micromecenatge. Aquesta atenció de la ciutadania, perllongada en el temps, és molt important. La família necessita sentir aquest suport popular.
Isa Gonzalo Isla
