Totes les espècies aquàtiques de les desembocadures dels rius de la mar Mediterrània -entre els quals el Llobregat- i de l’oceà Atlàntic estan contaminades per microplàstics. Així ho ha revelat el projecte internacional i-plastic, amb la participació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). L’estudi, del qual se n’ha fet ressó Nació Digital, destaca l’afectació als mol·luscs per la seva capacitat de filtrar l’aigua.
Acumulació als deltes
Els rius són una de les principals fonts de contaminació per microplàstics (de 5 a 0,0001 mm de mida) i nanoplàstics (menors de 0.0001 mm) als mars. Els deltes com el del Llobregat, en tractar-se de zones de transició entre els rius i el mar, són importants focus d’acumulació d’aquestes partícules, que queden retingudes als sediments.
Els micro i nanoplàstics són una amenaça per als ecosistemes aquàtics per la seva capacitat de captar químics nocius de l’entorn, entrar a la cadena alimentària a través de la ingestió i bioacumular-se cap a nivells tròfics superiors, incloent-hi espècies de gran valor comercial, com per exemple el musclos i les ostres.
Així, segons lestudi, de les espècies bivalves analitzades, el 85 % dels exemplars de musclos i el 53 % de les ostres havien ingerit microplàstics. Els peixos marins (mújol blanc, mullera platejada i mullera brasilera) estaven afectades en un 75 %, mentre que a les zones costaneres properes a les desembocadures, el 86% del lluç europeu i el 85 % de la llagosta noruega contenien microplàstics.
Els nanoplàstics poden ser encara més problemàtics que els microplàstics, ja que poden travessar la membrana cel·lular dels organismes marins i danyar-los en major mesura. Així s’ha detectat en el cas dels musclos.
Segons Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l’ICTA-UAB i coordinadora del projecte, explica que la quantitat de partícules acumulades al sediment ha augmentat a les darreres dècades al mateix ritme que la producció mundial de plàstics i que, des de l’any 2000, les partícules dipositades al fons del mar s’han triplicat.
Més contaminació a prop de ciutats i depuradores
Segons els experts, la contaminació per micro i nanoplàstics és especialment elevada a prop dels centres urbans i de les àrees d’abocament de les depuradores d’aigües residuals, des d’on s’aboquen microfibres, el tipus de microdeixalla més comú a les desembocadures. Quan arriben al fons marí, les partícules no es degraden per manca d’erosió, oxigen i llum.
