La connexió Barcelona – Madrid en tren d’alta velocitat fa avui 15 anys. Durant aquest temps, Renfe ha transportat 140,6 milions de persones que, si haguessin viatjat en avió, haurien provocat l’emissió de 4,7 milions de tones de CO2. El primer viatge es va fer el 20 de gener de 2008 i va cobrir els 621 quilòmetres de recorregut en 2 hores i 38 minuts. La qualitat del servei va desbancar ben aviat l’avió com a principal manera de connectar totes dues ciutats.
L’arribada de l’alta velocitat, però, no va estar exempta de retards i problemes. El més destacat va ser un esvoranc a Bellvitge que va obligar a aturar les obres i va tenir greus conseqüències durant mesos al servei de Rodalies.
Sense parada al Prat
A finals del 2007 es va construir una pèrgola al costat de la flamant estació del Prat. La intenció del ministeri socialista de Foment, aleshores liderat per Magdalena Álvarez, era fer arribar l’AVE al Prat i complir mínimament amb els terminis compromesos. La proposta de fer aturar l’alta velocitat al Prat va quedar finalment enterrada i avui només queda l’esquelet d’aquell projecte en forma d’umbracle.
El projecte frustrat de l’EVA
Tanmateix, l’alt cost dels bitllets va ser el principal punt feble de l’AVE. Amb l’objectiu de revertir-ho, el 2018, deu anys després de la primera connexió en alta velocitat, l’aleshores ministre de Foment, Iñigo de la Serna (PP), va anunciar precisament des de la pèrgola de l’estació del Prat la posada en marxa d’un nou servei de baix cost amb origen i final a la nostra ciutat: l’anomenat EVA, amb què es pretenia una major interconnectivitat amb altres mitjans de transport i un 25 % més barat.
Sense estació intermodal
Aquest projecte, que venia acompanyat de la reforma de l’estació del Prat, que ja des de l’inici estava pendent de la construcció d’un baixador intermodal que integrés Rodalies, Alta Velocitat i la línia L9 del metro. Aquest projecte ja acumula més de 10 anys de continus retards, i malgrat que la Generalitat va licitar-ne la redacció el 2018 amb un pressupost de 400.000 €, encara no veu la llum al final del túnel.
A més, l’EVA mai arribaria a ser una realitat i l’alta velocitat de baix cost encara trigaria 3 anys en posar-se en marxa. Va ser el 2021 amb l’AVLO, poc abans de la liberalització del servei ferroviari. Poc després se li sumarien OUIGO i més recentment IRYO, que han fet augmentar el nombre de connexions diàries entre Barcelona i Madrid: de les 34 que van estrenar la infraestructura el 2008, avui ja en són 112. Ara bé, cap d’elles no s’atura al Prat.
