Fa quatre anys que la platja del Prat, al nord del Centre Municipal de Vela, hauria de rebre aportacions de sorra com a mesura compensatòria per les obres d’ampliació de l’escullera que protegeix la dessalinitzadora.
Aquelles obres es van fer el 2018, però encara no s’ha abocat ni un gra de sorra a les platges de la Ricarda, Carrabiners, Semàfor ni a l’antiga platja naturista del Prat, les més afectades per la regressió provocada, en part, per l’escullera. De fet, l’antiga platja naturista va desaparèixer fa dos anys i encara no s’ha recuperat.
Declaració d’impacte ambiental incomplerta
La dessalinitzadora del Prat, depenent de l’empresa pública de la Generalitat Aigües Ter-Llobregat (ATL), compta amb una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) des de 2018. Segons aquesta DIA, ATL hauria d’aportar fins a 240.000 m3 de sorra per poder recuperar el bon estat de les platges afectades.
La DIA va incorporar aquesta aportació de sorres després que el 2018 Aigües Ter-Llobregat fes una escullera per protegir el tub des d’on extreu l’aigua del mar per transportar-la a la dessalinitzadora, que havia resultat malmès. Es va autoritzar a ATL a fer l’escullera per protegir el tub, però a canvi de fer la mencionada aportació de sorres, fins ara incomplerta.
Així ho ha denunciat Daniel Palacios, cap de platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en una entrevista a elprat.ràdio que podeu escoltar més a baix.
Ja s’ha perdut més del 40 % de la sorra abocada aquest estiu
Pel que fa a la resta de la platja del Prat, al sud del Centre de Vela, el mar ja s’ha endut més del 40 % de la sorra abocada el juliol passat.
Segons explica Palacios, els 100.000 m3 de sorra que aporta anualment l’Autoritat Portuària de Barcelona “no compensen la regressió del litoral ni pel que fa a quantitat com tampoc qualitat”, per la qual cosa serien necessàries mesures “de caire més estructural” per frenar la regressió costanera.
El cap de platges de l’AMB també considera que caldria abordar la manca de sediments del litoral, que és conseqüència de les grans infraestructures, com els embassaments, que impedeixen que baixin riu avall fins al mar.
Escolteu l’entrevista a Daniel Palacios:
