AMB alerta que els temporals marítims s’han intensificat des de 2017 i que ja l’aportació de sorra és insuficient

El temporal de novembre al Prat va afectar al 40 % del seu litoral tot i ser d'una intensitat menor al Glòria
Dimecres, 26 gener 2022 · 12:57 hores ActualitatSocietatSostenibilitat

Actualitat
Societat
Sostenibilitat

Temporals com el Glòria de fa dos anys són cada cop més freqüents i un dels efectes més visibles és la regressió del litoral. Un problema endèmic que afecta especialment aquelles zones més vulnerables on episodis menys intensos com el del passat mes de novembre ha afectat municipis com El Prat, que compta amb un 40 % menys del litoral, o municipis del costat nord de l’àmbit metropolità com Montgat, que ha arribat a perdre fins el 70 % de la platja.

Tanmateix no es tracta ja de fets aïllats. Tal i com alerta l’Àrea Metropolitana de Barcelona, des del 2017, aquests episodis meteorològics s’han tornat cada cop més freqüents i virulents amb greus conseqüències per zones que ja són especialment vulnerables. En aquest sentit, el passat mes de novembre, el mencionat temporal, tot i ser de menor intensitat que el Glòria, va provocar la pèrdua de 2 dels 5,5 quilòmetres de sorra al Prat.

Segons el cap de Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Daniel Palacios, “el mar té cada cop una temperatura més elevada” i, per tant, part de la causa són els efectes del canvi climàtic. Però no només. Segons l’expert, la modificació del territori especialment per la configuració del dic sud de la desembocadura del Llobregat, que entra deu quilòmetres ver evitar inundacions al tram baixa del riu, impedeix que arribin els sediments a la platja. Una qüestió que afecta, en major o menor mesura, als diferents municipis metropolitans a més del Prat: Viladecans, Gavà i Castelldefels.

L’aportació de sorra és ja insuficient

Per tot plegat, des de l’AMB es mostren crítics amb l’aportació anual de sorra que fa l’Autoritat Portuària com a mesura compensatòria i assenyalen que no és eficient: «Aquesta actuació no està funcionant: la sorra que es posa no té la granometria que toca, és més fina i es perd més ràpid; i també les diferents afectacions com els temporals o la pèrdua de sediments que fa que no arribin al mar demostren que està clar que no funciona i que s’ha de modificar», explica Palacios.

En aquest sentit, segons diu, des de fa anys l’AMB treballa en tasques de millora dels sistemes dunars de les platges per tal de protegir-les que igualment són efímeres en el temps. Tanmateix des de l’ens metropolità reclamen accions més perdurables. De moment, però, no hi ha cap acció concretada per frenar l’endèmica regressió litoral.

Podeu recuperar l’entrevista íntegra a Daniel Palacios, cap de Platges d’AMB, així com el reportatge de elprat.tv a continuació: