La L10 del metro obre tres noves parades a l’espera només de la del Prat

Les tres estacions estan ubicades al barri de la Marina del Prat Vermell, a la Zona Franca, i podrien oferir servei a un milió de passatgers anuals
Dilluns, 8 novembre 2021 · 13:57 hores ActualitatEconomiaInfraestructures

Actualitat
Economia
Infraestructures

Des d’ahir la línia 10 del metro té tres estacions més. Són les de Port Comercial-La Factoria, Ecoparc i ZAL-Riu Vell, totes tres ubicades al barri de la Marina del Prat Vermell a la Zona Franca. A banda d’aquestes tres estacions, la L10 encara n’haurà de tenir una darrera que allargarà la línia fins la Zal-Prat, ja al terme municipal del Prat, tot i que se’n desconeixen els detalls d’execució més enllà que s’espera tenir-la llesta a partir de 2026.

Aquestes noves parades se sumen a les altres cinc estacions posades en marxa a les línies 9 i 10 del metro des de 2019, després de 10 anys de retards. Aquest tram de la L10 estrenat ahir serà l’únic de tota la línia que transcorrerà en superfície i han tingut un cost de 120 milions d’euros per oferir servei, segons el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digital i Territori, a un milió de passatgers anuals.

Mobilitat més verda

L’ampliació de la L10 Sud també compta amb una altra novetat: fan servir generadors d’energia verda amb panells fotovoltaics a les quatre estacions de la Zona Franca i també a la zona de tallers. En total dues hectàrees de plaques solars que generaran tres milions de kilowatts hora a l’any. A més, s’espera que a partir de desembre TMB inauguri la primera estació d’autobusos d’hidrogen i que donarà servei a particulars i empreses que requereixin hidrogen per al seu vehicle.

L’anunci de la posada en marxa de les tres noves estacions de la L10 aquest diumenge arriba més de set mesos després de la data prevista per a la inauguració, anunciada ara fa tot just un any. La data original era març d’aquest any i posteriorment es va endarrerir a l’abril. Finalment, però, ha calgut esperar fins al novembre per veure-la completada.

Uns retards crònics que no només afecten aquesta Línia 10. De fet, fins a 2026 o 2029 no s’espera tenir completa la Línia 9 que ha d’unir l’Aeroport i el Prat amb Badalona i Santa Coloma a través del nord de la capital catalana. D’aquesta manera s’acabarà una de les infraestructures més grans del país i que ha patit endarreriments i sobrecostos des de l’inici de la seva construcció.

Per veure-la acabada, però, caldrà garantir l’aportació de prop de 950 milions d’euros que, fins ara, l’administració catalana no podia desemborsar i que, segons els plans de la Generalitat, podrien arribar a través dels fons europeus per a la recuperació. El nou pla del govern tampoc no és immediat: des del reinici de les obres a la Zona Universitària, hauran de passar cinc anys fins veure una nova parada operativa i 8 fins que les branques nord i sud finalment coincideixin.

Dues línies plenes d’endarreriments

El periple de la L9 es remunta al 1997, quan es va traçar per primer cop aquesta línia en el Pla d’Infraestructures de l’Àrea Metropolitana. El darrer govern de Jordi Pujol va realitzar una promesa faraònica: construir la línia automatitzada de metro més llarga d’Europa, amb prop de 50 quilòmetres de recorregut, en cinc anys i per un valor de 2.400 milions d’euros. La palada inicial del projecte va ser a càrrec del llavors Conseller en Cap, Artur Mas, qui encetava a Badalona un procés que encara avui cueja.

De les promeses del govern Pujol poques s’han complert. Ni al 2006 s’havia acabat l’obra, ni el pressupost va ser suficient. De fet, la darrera inversió anunciada per la Generalitat xifraria el cost total de l’obra en prop de 5.946 milions d’euros, dels quals prop de 4.700 ja estan executats i en funcionament. Des d’aleshores sis noms han ocupat la presidència de la Generalitat. Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra, Pere Aragonès i encara hi ha temps per més.

Problemes en la construcció, endarreriments de tota mena i manca de finançament han encarit i eternitzat una infraestructura necessària per al territori, especialment pels municipis de l’àmbit metropolità. De moment, caldrà esperar, com a mínim, fins al 2026 o el 2029 per veure acabat aquest projecte.