Noves queixes veïnals per pudors fabrils a diferents zones de la ciutat

L’Ajuntament troba l’origen d’algunes de les pestilències, i assegura que no són perilloses per a la salut i que estan dins de la normativa
Divendres, 1 octubre 2021 · 11:14 hores ActualitatEconomiaEmpresa

Actualitat
Economia
Empresa

Al Prat, un cop més, hi fa pudor. No és una situació nova, és recurrent i té lloc a diverses zones de la ciutat, bastant allunyades entre si. És un dels preus a pagar pel fet de ser un municipi amb una forta presència industrial.

Les darreres setmanes, veïns i veïnes del Prat han expressat, tant a través de les xarxes socials com amb queixes formals davant l’Ajuntament, que pateixen pudors que han definit com a “químiques” o “de fàbrica” i “insuportables”, tan ofensives que sovint s’han vist obligats a tancar les finestres.

Aquestes queixes provenen de diferents punts de la ciutat, per bé que són dues les zones més afectades: la zona est del Nucli Antic i barri de Llevant, d’una banda, i voltants de l’av. del Remolar, de l’altra.

Origen identificat

L’Ajuntament del Prat, davant les queixes rebudes, fa setmanes que investiga l’origen de les pudors, i en alguns casos les ha pogut identificar. Aquest és el cas de l’empresa Lluch Essence, dedicada a la fabricació de productes aromàtics, ubicada al sector industrial Estruch.

Segons l’Ajuntament, es requerirà a l’empresa que implementi alguna mesura addicional a les ja existents perquè redueixi la concentració de les emissions d’olors provinents de les seves instal·lacions. Per la seva banda, fonts de Lluch Essence han assegurat a elprat.digital que el 2 de setembre van rebre una inspecció de l’Ajuntament que va determinar que “les emissions fruit de la nostra activitat es trobaven dins dels nivells permesos per la normativa”.

En menor mesura, les pudors de la zona est de la ciutat també provenen d’una indústria química ubicada just a l’altra banda del riu, visible des del Prat però ja en terme municipal de Barcelona, al polígon de la Zona Franca. L’Ajuntament del Prat ha sol·licitat al de Barcelona, com a administració competent, que iniciï un procediment per tal que l’empresa en qüestió minimitzi les olors que desprèn.

Dins de la normativa i sense perill per a la salut

L’Ajuntament vol remarcar que, més enllà de les molèsties olfactives, que comprèn i lamenta, “les substàncies sortints de les xemeneies d’aquestes empreses, quant a la tipologia i concentració, es troben dins dels límits establerts per la normativa vigent. Per tant, no plantegen riscos pel que fa a problemes de toxicitat que puguin afectar la salut de les persones”.

Davant d’això, la reducció de les pudors queda a expenses de la bona voluntat de les empreses, ja que, segons la normativa, no se les pot pas obligar a disminuir la intensitat dels efluvis que desprenen.

Un enduriment de la normativa seria una altra manera d’atacar el problema. En aquest sentit, alguns ajuntaments, com recentment ha fet el de Parets del Vallès, preparen ordenances contra la contaminació odorífera d’origen industrial, que preveuen sancions per a les empreses que no les compleixin.

Pudors a la zona del Remolar

A l’altra punta de la ciutat, a la zona oest del nucli urbà, també són reiterades les queixes per una olor “química” i “àcida”, segons denuncia el veïnat, que lamenta que fa anys que les pateix. L’Ajuntament també n’està investigant l’origen, que sembla trobar-se al voltant de l’av. del Remolar, entre els polígons Enkalene i Fondo d’en Peixo.

Segons les queixes, els dies de pluja la pudor és més forta, per la qual cosa els veïns sospiten que la indústria responsable aprofita l’avinentesa per augmentar l’alliberament de la substància que les causa.

Un problema recurrent al Prat

Les pudors –no sempre identificades- són un dels problemes històrics de la nostra ciutat. Durant dècades, l’olor similar a ous podrits generada per la fàbrica de La Seda era una de les característiques ambientals de la ciutat.

Més a prop en el temps, els episodis s’han anat repetint. L’any 2007, una pudor similar a pixum de gat va envair durant setmanes la ciutat –i també barris de l’Hospitalet i Barcelona-. La Generalitat va investigar el cas i, tot i que no en va transcendir l’origen, els efluvis semblaven provenir de la Zona Franca o del port.

Poc després, el 2008, es van registrar dos episodis més. Al febrer, una forta olor similar a gas o ceba es va notar a diverses ciutats de la comarca, entre elles el Prat. Aquell mateix any, a l’octubre, un nou lliurament olfactiu va empudegar la ciutat durant dies. Va resultar ser adob orgànic abocat per Adif a la capa de terra que cobreix la llosa situada sobre les vies del tren, amb la intenció d’afavorir l’aparició de vegetació.