El Prat demana consultar de forma urgent a la Unió Europea la viabilitat de l’actual proposta d’ampliació de l’aeroport

L'Ajuntament contradiu els arguments d'Aena amb dades econòmiques i mediambientals després de les tres trobades tècniques entre institucions
Dijous, 22 juliol 2021 · 19:11 hores ActualitatEconomiaInfraestructures

Actualitat
Economia
Infraestructures

Es va celebrar la primera i única taula política entre les institucions implicades en el debat de la proposta d’Aena d’ampliar l’Aeroport del Prat i, ahir, es va celebrar la tercera trobada tècnica. I la conclusió és que efectivament no s’ha avançat gaire i que la falta de consens és encara més vigent que mai. Sigui com sigui, sense una convocatòria general per explicar amb detall a la premsa les tres reunions, l’Ajuntament del Prat sí que ha fet avui balanç i ha traslladat el seu posicionament davant la incògnita del calendari previst des d’avui fins a la data prevista per prendre una decisió, el 30 de setembre.

Un posicionament on la novetat ha estat la petició a les administracions competents de consultar a la Unió Europea sobre si les intencions de la proposta d’Aena, entre elles, ampliar la tercera pista amb la destrucció de 47 hectàrees dels espais naturals del Delta del costat de La Ricarda, són compatibles amb la normativa comunitària des del punt de vista jurídic.

“Que ho presentin a Europa. No tenim por. Perquè Europa dirà que no. Però volen aprovar i després ja veurem. I les coses no es fan així”

Lluís Mijoler, alcalde del Prat

Convençut el consistori que no, l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, ha demanat al Govern de l’Estat moure fitxa per fer aquesta consulta abans d’incloure al futur pla d’inversions d’Aena un projecte que hauria de ser paralitzat per no complir les directives ambientals europees. «El que demanem és que ho presentin a Europa; que no tinguin por. Nosaltres no en tenim. Perquè Europa dirà que no. Però no volen fer-ho. Volen aprovar i després ja veurem. I les coses no es fan així», ha exclamat Mijoler a la roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

No hi ha noves compensacions

Entre altres qüestions, segons ha defensat el director d’Acció Ambiental i Energia, Joan Herrera, perquè les compensacions presentades per Aena ja s’haurien d’haver fet en la seva gran majoria: «Ens han venut el mateix producte al 2002 i al 2021», ha dit. Per mostrar-ho, Herrera ha recordat que amb el Pla Delta hi havia el compromís de la protecció d’un corredor biològic entre la zona de La Ricarda i el Remolar-Filipines, connectat pel litoral, i que es recull a la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte de 2002. Entre les mesures no completades hi ha: a més de la creació del corredor, la restauració d’hàbitats a la pineda del càmping Toro Bravo; la restauració dels hàbitats per a un desenvolupament del corredor biològic des del Remolar-Filipines fins a la ZEPA Els Reguerons; i el desenvolupament d’un Pla Especial dels Espais Naturals del Delta. «La postura d’Aena de compensació d’1 a 10 que han dit està en fals», perquè, segons les dades exposades, en realitat només compensa una extensió real de 54,18 hectàrees, quan el projecte afecta a més de 47.

“Ens han venut el mateix producte al 2002 i al 2021”

Joan Herrera, director d’Acció Ambiental i Energia de l’Ajuntament del Prat

A més del corredor biològic, Herrera ha recordat els incompliments en la protecció de la biodiversitat, on la gran majoria de les espècies que es preveien protegir han disminuït en nombre d’exemplars; així com en aportació d’aigua on només al 2018 es va complir amb el compromís d’aportar 0,3 hectòmetres cúbics per any.

Les avantatges econòmiques de la inversió, lluny de les explicades

Per la seva part, el gerent de l’Ajuntament del Prat, Ricard Fernández, ha defensat que hi ha l’alternativa a la destrucció de la Ricarda a partir d’un model aeroportuari sostenible a partir de la connexió ferroviària d’alta velocitat dels tres principals aeroports de Catalunya: El Prat, Reus i Girona. Una qüestió que es podria fer, segons la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP), per 236 milions d’euros, menys, precisament que el que suposa l’allargament de la tercera pista del costat de La Ricarda. Fernández ha destacat que dels aproximats 1.700 milions d’euros de la inversió prevista, només 197,50 corresponen a l’ampliació de la pista, on s’han de sumar 64,5 milions d’euros de l’adquisició de terrenys. La gran majoria de la inversió té a veure amb la construcció de la terminal satèl·lit i la seva connexió amb la Terminal 1.

Dels 1.700 milions d’euros, uns 260 corresponen a l’ampliació de la tercera pista. Per 236 milions d’euros es poden connectar els tres aeroports catalans amb una xarxa ferroviària d’alta velocitat

D’altra banda, ha volgut desmentir les xifres econòmiques que es desprenen de la proposta d’Aena. Segons el gerent de l’Ajuntament, «la lectura correcta de l’impacte econòmic de l’estudi de la Universitat de Barcelona i la Cambra de Comerç dona un resultat radicalment oposat als que s’han explicat. Aquest informe diu que la suma de tota la inversió proposada de 1.700 milions d’euros més aquesta mateixa xifra per la futura ciutat aeroportuària, en total, quasi 3.500 milions d’euros, produiria en un termini de 21 anys un creixement del 2,1% del PIB a Catalunya».

La Institució Catalana d’Història Natural, en contractada

En aquest sentit, la Institució Catalana d’Història Natural ha advertit, al seu editorial de la darrera circular, la seva oposició a la proposta d’ampliació de la tercera pista que suposaria «la transformació definitiva del Delta», segons l’entitat. I calculen que destruccions mediambientals com aquesta costen al planeta entre 0,5 i 1,5 vegades el PIB Mundial. «No ens enganyem. La pèrdua de la Ricarda no es limita a aquest espai sinó que, parafrasejant la metàfora dels ecòlegs Paul i Anne Ehrlich, representa la pèrdua d’un nou cargol en un avió en marxa que pot comportar la caiguda del mateix sense saber quin és el darrer que podem treure», recull el text.